A finals de 1990, després de diverses dècades de treball a tot el món fotografiant les grans transformacions demogràfiques i culturals del nostre temps, Sebastião Salgado va tornar al seu lloc natal, una finca ramadera a la vall del riu Doce, en l’estat de Minas Gerais, al Brasil.

Les terres abans fèrtils, envoltades de vegetació tropical, amb una exuberant diversitat d’espècies vegetals i animals, havien estat víctimes d’un procés de desforestació i erosió. La naturalesa semblava esgotada. La seua esposa, Lélia Wanick Salgado, va tenir la idea de replantar un bosc amb les mateixes espècies autòctones, recreant l’ecosistema que Salgado havia conegut de nen. A poc a poc els animals van anar tornant, fins a aconseguir un complet renéixer, i en l’actualitat la finca és un espai protegit.

Aquesta experiència es troba a la base del projecte fotogràfic de Génesis que ara es pot veure al parc Ribalta de Castelló gràcies al programa Arte en la calle de l’Obra Social la Caixa i l’Ajuntament de la capital de la Plana. Al principi, aquest projecte va ser concebut com a denúncia de la desaparició d’espais únics del planeta, però les vivències quotidianes de la finca de la vall del riu Doce van dur a Salgado a canviar el signe de la seua investigació. Al llarg de vuit anys, en trenta-dos viatges a llocs remots de tot el planeta, ha localitzat paisatges terrestres i marítims, ecosistemes i comunitats humanes que s’han mantingut intactes.

El resultat és un cant a la majestuositat i fragilitat de la Terra, així com una advertència del que pot perdre per l’acció humana. Génesis uneix impressionants imatges de paisatges i vida salvatge al costat de retrats íntims de comunitats humanes que segueixen vivint segons les seues tradicions ancestrals.

LLOCS ÚNICS // Salgado captura algunes de les localitzacions més remotes del planeta, mostrant un món natural on l’impacte humà ha estat mínim. Així, la mostra permet descobrir extraordinàries imatges de gegantins deserts i terres gelades de l’Antàrtida, boscos tropicals i temperats, serralades d’imponent presència, etc.

El mateix fotògraf ho explica així: «Els meus projectes anteriors van ser periples a través de les tribulacions de la humanitat. Aquest, però, va ser el meu homenatge a l’esplendor de la natura. Al viatjar a peu, en embarcacions, avionetes o globus, mentre fotografiava volcans, icebergs, deserts i jungles vaig contemplar un món que no ha canviat en mil·lennis. A més, amb els animals en el seu hàbitat natural, des de pingüins, lleons marins i balenes de l’Antàrtic i l’Atlàntic Sud fins lleons, nyus i elefants d’Àfrica, vaig sentir que era un privilegi contemplar els cicles de la vida en contínua repetició».

La present exposició, que romandrà fins el 8 de gener de 2017, i comissariada per Lélia Wanick Salgado, està formada per 38 fotografies en un èpic blanc i negre que són el testimoni d’una llarga coexistència dels humans amb la natura, i una oda visual a un món que hem de protegir.

Génesis s’estructura en cinc apartats (cada un d’ells una extensa regió amb diversos ecosistemes i col·lectius humans): Els confins del sud, Geòrgia del Sud, les Malvines, la península de Valdés i les illes Sandwich; Santuaris, les illes Galápagos, Indonèsia, i els ecosistemes de Madagascar; Àfrica, del delta de l’Okavango a Botswana i el parc de Virunga a la triple frontera entre el Congo, Rwanda i Uganda, al desert d’Algèria; Les terres del nord, paisatges d’Alaska i de l’altiplà del Colorado (EUA), el Parc Nacional de Kluane a l’illa de Baffin (Canadà) i les regions septentrionals de Rússia, el nord de Sibèria i Kamchatka; L’Amazònia i l’aiguamoll, la confluència dels rius Negre i Solimões a Manaus, els parcs nacionals de Canaima (Veneçuela) i del Xingú (Brasil), i el Pantanal, el major zona humida del món, entre el Brasil, Bolívia i Paraguai.