Huit mil sestercis. Eixa va ser la quantitat que va rebre Terenci quan va representar dos vegades en un mateix dia la seua obra Eunuchus. Gràcies a esta comèdia lleugera, l’autor romà, inspirat tot cal dir-ho per altres dos comèdies de Menandre --l’Eunuchus i el Colax--, va aconseguir el seu major èxit. I resulta paradoxal perquè, segons diuen, va ser la que li va reportar més reconeixement per ser la menys “terenciana” de les seues obres. Aconseguir la fama sent deslleial a si mateix és lícit? El fet de renunciar al teu estil per a emmotlar-te als gustos de la majoria és quelcom que es porta realitzant segles. Solem vendre la nostra ànima al diable per a assaborir les mels del triomf, busquem eixa notorietat que ens permeta ser immortals als ulls de la història. Ha sigut així sempre, així és, i així serà. Imagine que a Terenci poc li va importar canviar els seus registres --el dramaturg va renunciar parcialment al to seriós, reflexiu i culte que caracteritza a la major part de la seua producció, i adopta un aire més festiu i popular, molt més en la línia del que solem veure en Plaute-- per a adaptar-se a un públic més ampli i per a convertir al seu ‘Eunuchus’ en una de les comèdies que més vegades apareix citada en autors de l’Antiguitat. Els seus versos apareixen citats en autors tan dispars com a Ciceró, Horacio, Quintilià o Sant Agustí.

La influència d’esta peça teatral és evident en moltes altres creacions posteriors. El mateix Dante al·ludix a la Tais de Terenci en el Cant XVIII de l’infern, en els versos 127-136. Així mateix, este ‘Eunuchus’ va servir perquè Jean de la Fontaine escriguera ‘l’Eunuque’ en 1654, perquè Brueys i Palprat feren el propi amb ‘Li Muet’ en 1691 i perquè Michel Carré firmara ‘l’Eunuque’ en 1845. En l’actualitat, els crítics contemporanis no dubten al considerar esta obra una de les més divertides de quantes va escriure Terenci. La història de Tais, eixa jove cortesana de què estan enamorats dos personatges, un jove de nom Fedria i un militar cridat Trasón, ha donat molt de si. El dramaturg clàssic va dotar els seus personatges de gran profunditat psicològica i això es traduïx en una posada en escena molt més creïble, a pesar de ser una “simple” comèdia.

A CASTELLÓ // Es pot suposar, clar, que tots eixos rics matisos continuen alletant noves versions, com la que tindrem oportunitat de veure divendres que ve, 27 de novembre, a partir de les 20.30 hores. En el Teatre Principal de Castelló es representarà una versió lliure, trepidant i, sobretot, divertidíssima, de la mà de Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez --encarregat també de la traducció--.

Nou són els personatges embogits per l’amor, els diners, la passió, l’orgull, els zels i els equívocs en esta història que es presenta a través d’un muntatge que, com diuen els seus propis directors “transita sense rubor pel teatre clàssic grecollatí i el musical, la comèdia de situació i el vodevil”.

Insistim en el fet que esta comèdia, protagonitzada per Anabel Alonso, Pepón Nieto i Alejo Sauras, entre altres, és una versió de l’obra de Terenci en la que el text original “és quasi un pretext per a esta comèdia”, tal com remarca l’actor Pepón Nieto, qui afirma que l’obra “és una comèdia que parla de l’amor, de com l’amor és el més important, la qual cosa mou el món, ens fa feliços o desgraciats i són nou personatges embogits buscant l’amor de tots els tipus”, ha detallat l’actor.

Per la seua banda, Anabel Alonso ha matisat en altres entrevistes que l’avantatge dels textos clàssics és que tracten d’emocions i sentiments universals. Per a l’actriu, la moralitat d’esta comèdia és que “en l’amor, mentres que a tu et vinga bé, tot ve bé”.

La gràcia d’esta representació radica així mateix en què la funció es completa amb cançons interpretades pels mateixos actors, la qual cosa fa que es convertisca en una “gran festa”. Als ja mencionats Pepón Nieto, Anabel Alonso i Alejo Sauras s’unixen Marta Fernández Mur, Antonio Pagudo, Jordi Vidal, Jorge Calvo, María Ordóñez i Eduardo maig. Tots ells formen un elenc que, més enllà de ser actors, es consideren “amics, companys”.

L’espectador castellonenc podrà veure en escena rostres coneguts del cine i la televisió però també “gent nova amb molt de talent”, com bé assegura Anabel Alonso. En este sentit, Nieto valora per damunt de tot la professionalitat dels seus col·legues. “La comèdia, si no es fa d’una forma quasi matemàtica i marcant els ritmes, no funciona la mateixa manera. Sabem que té eixe exercici, eixa espècie de gimnàstica del ritme que, si ho perds perquè no estàs en l’orde de la funció, se’t va al carall”, assenyala.

PREMIADA // ‘El Eunuco, de Terencio’, que cal recordar és una producció de Pentación, ha sigut guardonat amb el Premi Ceres del Públic al Millor Espectacle de la 60 edició del Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida i el Premi del Públic al Millor Espectacle en el Festival de Teatre, Música i Dansa de Sant Xavier 2014. A més, l’actriu María Ordóñez va aconseguir el Premi Ceres de la Joventut del Festival de Mèrida.

Des de la seua estrena ‘L’Eunuc’ no ha deixat d’acaparar elogis per part de la crítica especialitzada, però, sobretot, la qual cosa realment importa és el beneplàcit d’un públic entregat que sempre somriu. Viva la rialla!