La gran comèdia musical de Bertolt Brecht i Kurt Weill Happy end arriba dissabte que ve, 21 de gener, a l’escenari del Teatre Principal de Castelló. Aquesta divertida comèdia que també «mossega» consciències està ambientada al Chicago de 1929, any del crack econòmic, està protagonitzada per un grup molt peculiar de gàngsters i membres de l’Exèrcit de Salvació, i compta amb un repartiment de 14 actors i nou músics.

«La quantitat de números musicals de la funció és el que ha portat l’obra al nostre present amb més força que la part escrita», assegurava el director d’escena de l’obra, Salva Bolta, durant la presentació que va tenir lloc a principis del mes de desembre de l’any passat, 2016. Bolta considera que es tracta d’una obra «estirada per la qualitat de les cançons».

Es tracta d’una història «molt divertida» però irònica, la «mossegada» es refereix «al capital», segons el seu director d’escena, que recorda que el llibret va ser escrit «en un moment en que a Alemanya la socialdemocràcia estava governant i existia una situació social molt deprimida, amb el teatre polític sorgint en les fàbriques ».

«No sé si en l’obra es parla de 1929 o del 2016», afirmava Bolta en destacar les similituds de la crisi dels anys 30 i l’actual, referint-se, a més, a l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, que és, sens dubte, «el triomf absolut del capital», que «si abans era una profecia, ara és una realitat».

El director d’escena assegura també que ha treballat «molt a gust» en el teatre públic valencià, si bé considera que «encara es pot treballar millor». Cal recordar que l’obra ha estat fruit de la producció de l’Institut Valencià de Cultura i la Diputació de València. És per això que va sol·licitar a l’Administració que «actuï com a metge d’urgències i no de cirurgia estètica».

TEATRE PER A TOTS. DE QUALITAT // Tot i que ha reconegut sentir «el mateix vertigen que en saltar d’un pont de 250 metres d’altura amb els peus lligats», Bolta es mostra convençut que «el teatre públic és el lloc per saltar» i «arriscar», cosa que, ha assegurat al seu dia, no s’ha fet en els últims anys, de manera que «s’ha aconseguit perdre una generació d’espectadors».

Després de la seUa estrena a València, aquesta producció es va traslladar a Alacant a finals de desembre i ara al gener arriba a Castelló gràcies a aquest objectiu que el conseller de Cultura, el castellonenc Vicent Marzà, explicava de «democratitzar l’accés a la cultura de tota la ciutadania valenciana». Es tracta de la cinquena producció pròpia de la nova marca Teatre del Poble Valencià, i, segons el conseller, és «el vaixell insígnia» del teatre públic que, en paraules de Rosa Pérez, diputada de Teatres de la Diputació de València, «marca una nova etapa».

COMÈDIA TREPIDANT // En definitiva, una gran oportunitat per veure al Principal de la plaça de la Pau la posada en escena d’un text de Bertolt Brecht —cosa sempre recomanable perquè, cal no oblidar-se, fou un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX—, una comèdia musical a ritme trepidant que enfronta hampa i religió i que «acaba amb un pensament polític ancorat en el social i intel·lectual».

El públic gaudirà de ben segur de la música, el cant i la interpretació emmarcats per un divertit caràcter satíric. I tot això amb un gran repartiment, que compta amb el magnífic marc de la cançons de Kurt Weill, Surabaya Johnny, Bilbao song o El tango dels mariners, que han passat a tenir vida pròpia fora de l’obra.