El 1992, David Mamet va estrenar una obra envoltada de polèmica, Oleanna No pocs van ser els que es van mostrar una mica crítics amb aquesta peça que, amb el temps, s’ha convertit en tot un clàssic contemporani. Per què la controvèrsia? Doncs perquè parla «sense traç gros» de masclisme, cosa que avui en dia persisteix, tal com reconeix l’actor Fernando Guillén Cuervo, protagonista contradictori d’aquesta obra que compta amb la versió de Juan V. Martínez Luciano i que es representarà l’Auditori Pedro Mercader de Benicarló i al Teatre Principal de Castelló —el dies 11 i 12 de maig, respectivament—.
Al costat de Natalia Sánchez, l’altra meitat i pilar fonamental d’aquest treball, Guillén Cuervo denuncia que, «malgrat dues dècades de lluita, i de justícia i d’èxits socials, veiem com segueixen augmentant les agressions, com segueixen augmentant successos com els de Sant Fermí, el turisme sexual o la prostitució, que sabent el que hi ha, no deixa de ser una violació pagada».
MASCLISME LATENT
Un masclisme «latent i normalitzat» és el que es manifesta en Oleanna a través de John, personatge que encarna Guillén Cuervo, un professor d’Universitat amb moltes «contradiccions» que s’enfronta a Carol, a qui dóna vida Sánchez. Ella és una estudiant que arriba al despatx del seu professor per demanar que li pugin la nota, i és allà on comença una lluita de poder desigual que a l’escenari dirigeix Luis Luque.
«John té un gran contradicció entre el seu discurs llibertari i la seua ànima antisistema, i entre tenir una bona casa, un bon cotxe... Diguem que ha de complir amb aquest factor burgès, que d’alguna manera ens sentim orfes socials si no complim amb ell», assegura l’actor, que «indubtablement» ha hagut de acostar-se a «aquest John que tots portem a dins», reconeix. I, també, ha hagut de «rebuscar» en «el seu masclisme», en aquest que «ataca» Mamet en el text. «És un masclisme latent, un masclisme normalitzat, per degoteig. Està en les cançons llatines, que ara és una polèmica; està en la publicitat, està al carrer, està en les floretes...», recalca
«Mamet ataca eixe masclisme per provocar, per parlar de la realitat, de tots els Johns que hi ha pel món», subratlla l’actor sobre un text que, al seu moment, es va arribar a titllar el dramaturg de misogin i oportunista. Perquè, en 1992, Oleanna es va estrenar coincidint amb una causa que tenia lloc en els tribunals durant el mandat de George W. H. Bush, la denúncia contra el jutge Thomas, candidat al Tribunal Suprem dels Estats Units, per assetjament sexual a una universitària.
«Quan es va estrenar, la gent es pegava a les portes del teatre. Jo al·lucino sempre amb aquesta virulència, però m’encanta, perquè el teatre quan és generador de polèmica, de debat, de trobada i de desencontre, a mi em sembla com molt valuós», comenta el director d’aquest muntatge que, diu, li pertorba i que arriba a Castelló per obligar-nos a reflexionar, a posar en una balança dos cors i dues ànimes.
