LSSRqèxit dels oratoris de Haendel es va deure a l’interés que la classe mitjana anglesa sentia pels temes bíblics que combinaven entreteniment i ensenyança moral. D’esta manera, gràcies als oratoris en anglés més que les seues òperes, van convertir a Haendel en un compositor de gran popularitat, alhora que van contribuir a la seua consagració definitiva.

De la mà del compositor anglés, el gènere de l’oratori va arribar a la seua cima: textos inspirats en la Bíblia, plens de consideracions piadoses, però encaminats a mantindre la tensió utilitzant una línia dramàtica que va creixent gradualment fins a arribar al moment culminant.

Haendel no complia precisament l’estereotip de músic artesà que depenia econòmicament d’un príncep o de la jerarquia eclesiàstica, tan habitual en la seua època. Va saber prescindir d’este lligam, al moment oportú, i va poder organitzar la seua pròpia activitat musical. Encara que moltes de les seues obres van ser compostes per encàrrec d’una institució o d’un personatge de la noblesa, els gèneres que li van donar prestigi, l’òpera i l’oratori, van ser creats en un ambient de llibertat relativament ampli.

I és que, Haendel rebia una pensió de 200 lliures que li va ser concedida per la reina Anna i que els successius monarques anglesos li van ser renovant. A més, els seus concerts dedicats a commemorar ocasions assenyalades van ser generosament remunerats; alhora que les diferents edicions de la Royal Academy of Music li van proporcionar uns guanys molt per damunt del que un músic de l’època podia aspirar a guanyar amb les seues composicions.

No obstant això, Haendel no va abandonar l’òpera per l’oratori només per una qüestió empresarial. Després de la seua paràlisi en 1737, de la que es va reposar només a mitges, li va sobrevindre un creixent fervor religiós que va quedar patent en una música composta “no per a divertir sinó per a millorar el públic”, com ell mateix va dir en més d’una ocasió.

En 1741, el virrei d’Irlanda li va invitar a una estada de nou mesos a Dublín. Allí va donar una llarga sèrie de concerts d’abonament, en els que es van interpretar les seues obres vocals més rellevants com ‘l’Allegro’, ‘Acis and Galatea’, la ‘Oda per a la Festivitat de Santa Cecília’, ‘Esther’, ‘Alexander’s Feast’ i una versió concertant de ‘Imeneo’.

Acabada la temporada irlandesa a l’agost, Haendel va ser reclamat pel monarca, la qual cosa prova que no era totalment lliure de moure’s al seu capritx. Encara així, la seua estada a Dublín li va suposar un especial moment d’inspiració que es va convertir en el més famós dels oratoris: ‘El Messies’. Ja a Londres, es va dedicar completament a la seua composició, tasca que li portaria a penes tres setmanes, entre el 22 d’agost i el 14 de setembre.

Com tots els seus oratoris anteriors, tenia un caràcter més èpic i dramàtic que religiós. De fet, tots estaven destinats a ser interpretats en teatres i no en l’església, la qual cosa li va ocasionar més d’un enfrontament amb les autoritats eclesiàstiques angleses.

Per a veure l’estrena de ‘El Messies’, va caldre esperar que Haendel viatjara de nou a Dublín. Precedit d’una gran expectació, l’estrena va tindre lloc el 13 d’abril de 1742 en el New Music Hall de la capital irlandesa sota la direcció de Matthew Dubourg, deixeble de Geminiani. Segons les cròniques de l’època, l’èxit va ser irresistible. Haendel havia destinat amb antelació els beneficis de l’estrena a accions de beneficència a favor de presos i malalts de diversos hospitals.

Un any després, al març de 1743, va ser presentat en el Covent Garden de Londres davall el títol de‘Oratori Sacre’ per a evitar les acusacions que la seua interpretació suposava profanar un tema sacre en un lloc tan poc idoni com el teatre i amb uns intèrprets que res tenien a veure amb la litúrgia. Tot açò va contribuir que no tinguera l’èxit esperat i que, en un primer moment, ‘El Messies’ no despertara el fervor popular que aconseguiria anys més tard. No obstant això, Haendel no es va desanimar i va oferir una nova audició de l’oratori en el Foundling Hospital on, a partir de maig de 1750, l’obra es va repetir any rere any sempre amb èxit creixent.

CONCERT // El 26 de desembre, l’Orquesta Reino de Aragón, amb la direcció de Ricardo Casero, interpretarà en l’Auditori de la Vall d’Uixó esta peça tan significativa del repertori de Haendel. Paloma Friedhoff, Jorge Franco, Jennifer Ramírez y Giorgio Celenza seràn els cantants solistes que tindràn l’acompanyament de la Federación de Coros de Aragón ‘FEDARCOR’.