Entre 1874 i 1879, el compositor txec Bedrich Smetana va compondre un conjunt de sis poemes simfònics que va titular Ma Vlast (La meua Pàtria). Cada poema representa un aspecte del paisatge rural, la història o les llegendes de Bohèmia, el seu lloc d’origen. Dels sis poemes, tres seran els que l’Orquestra Simfònica de Castelló interpretarà el proper 17 de febrer, a l’Auditori i Palau de Congressos de la capital de la Plana: Vysehrad o L’Alt Castell, Vltava o El Moldava i Blaník, en referència a la muntanya homònima.

Vysehrad o L’Alt Castell fa referència a una ciutadella imponent situada a la sortida de Praga que dominava el riu Moldava, del que en el transcurs de l’obra s’il·lustra musicalment la seua destrucció. Mitjançant el famosíssim poema simfònic Vltava o El Moldava, Smetana pinta amb la seua orquestració tot el llit de l’emblemàtic riu i els seus màgics paisatges com un passeig en barca. En paraules del propi compositor: «La composició descriu el curs del Moldava: el naixement en dos petits deus, el Moldava Fred i el Moldava Calent, la seua unió, el discórrer a través de boscos i pastures, a través de paisatges on se celebra un casament camperol, la dansa de les nàiades a la llum de la lluna; en les rodalies del riu s’alcen castells orgullosos, palaus i ruïnes. El Moldava es precipita en els ràpids de Sant Joan, i després s’eixampla de nou i flueix afable cap a Praga, passa davant el castell Vyšehrad, i s’esvaeix majestuosament en la distància, desembocant en l’Elba».

Per la seua banda, Blaník està inspirada en una llegenda txeca sobre els guerrers guiats per Sant Venceslao que dormen sota la terra en aquesta muntanya, que es desperten i parteixen al combat quan el país es veu amenaçat de nou. Musicalment, cal destacar que aquesta peça comença de la mateixa manera que acaba el cinquè poema simfònic d’aquesta obra titulat Tábor.

Cal assenyalar que l’èxit que va obtenir el segon dels poemes, El Moldava, va convertir a Smetana en el fundador de l’escola simfònica txeca, de la qual Dvorák seria continuador. Precisament, serà Dvorák el següent protagonista del concert de l’OSC que dirigirà Henrie Adams. Concretament, el conjunt castellonenc interpretarà la Simfonia número 7 en re menor op. 70.

SEGONA PART // «El primer tema de la meua nova simfonia centellejava dins de la meua ment com l’arribada d’un tren festiu que portava als nostres camperols de Pest». És el propi Dvorák qui això escriu referint-se a la seua setena simfonia. El compositor txec va escriure un total de nou com sabem, si bé aquesta és una de les més madures i profundes de la sèrie.

Dvorák va resoldre que aquesta partitura havia de reflectir la lluita política de la nació txeca, i ho va aconseguir amb una simfonia en la qual revela part de la seua lluita personal en reconciliar el món aparentment simple i pacífic dels pagesos amb el seu patriotisme intens i el seu desig de veure prosperar al seu poble. Segons se sap, va acabar un esbós del primer dels moviment en tot just cincs dies. Just llavors va escriure a un dels seus amics: «Estic ocupat ara amb aquesta simfonia per a Londres, i on sigui que vagi no puc pensar en res més. Vulgui Déu que aquesta música txeca mogui el món!».

La seua estrena a la capital anglesa, el 1885, va ser un rotund èxit, una estrena fruit de la promesa que el compositor va realitzar a la Reial Societat Filharmònica de Londres després nomenar-li soci d’honor. Va ser en el St. James’s Hall de Londres i després de collir tan bones crítiques no va dubtar a presentar la simfonia a Nova York, al gener de 1886, i a l’any següent a Berlín.

Per les circumstàncies que van donar origen a aquesta simfonia sol conèixer-se com Simfonia anglesa i és la simfonia més típicament romàntica de quantes va escriure el compositor txec, qui sempre va sentir gran predilecció per aquesta obra, la partitura de la qual va revisar després de la seua estrena i que el pròxim 17 de gener tornem a gaudir a Castelló gràcies a la nostra Orquestra Simfònica.