Tenir inquietud és una virtut. Inquietud per explorar noves possibilitats, per aprofundir en el nostre passat, per aprofundir en aquests detalls mínims que conformen la perfecta estructura que dóna vida a la natura. La inquietud fa que ens moguem, que seguim creient que podem donar el millor de nosaltres mateixos. Aquest afany d’investigació i recerca és necessari per no romandre ancorats i per donar curs a la nostra imaginació, aconseguint així l’absoluta llibertat.

Des de fa ja una dècada, Lola Barcia i Marinela Forcadell van decidir emprendre una aventura basada, principalment, en la inquietud, una inquietud per conèixer i aprofundir en tot el relacionat al món de la fotografia, des dels seus orígens més remots. Va ser així, o almenys així ho imaginem, com van descobrir les possibilitats de la fotografia estenopeica, una de les tècniques fotogràfiques més senzilles en aparença, però més delicades i màgiques de quantes existeixen encara avui.

Des de l’any 2008, aquestes dues persones inquietes, sota el nom de Fotolateras, fins al punt d’erigir-se com un dels referents en aquest àmbit a nivell nacional. Les seues fotografies «enllaunades» han emocionat i sorprès a centenars de persones, i el seu mètode s’ha donat a conèixer en nombroses ciutats del món a través de cursos, exposicions, xerrades...

A dia d’avui, Barcia i Forcadell presumeixen d’haver «enllaunat» més de 50 ciutats, algunes d’elles autèntiques icones que, a través del seu singular objectiu, es mostren d’una manera enigmàtica. París, Venècia, Tòquio, Nova York, Barcelona... En aquesta última dècada, aquestes viatgeres incansables han captat detalls secrets d’aquestes grans urbs i amb motiu d’aquesta celebració, d’aquest desè aniversari com Fotolateras, han decidit compartir amb nosaltres la seua forma de «cuinar» les fotografies.

A través de l’exposició Negro, Rojo, Blanco, que ara es pot visitar al Museu de Belles Arts de Castelló, Fotolateras ens introdueixen a la «màgia de la fotografia a través d’una instal·lació inoblidable», com més d’un ha remarcat. Certament, és la més ambiciosa en el fet que no exhibeixen únicament les seues instantànies, sinó que a més comparteixen la seua tècnica i exposen algunes de les seues ja cèlebres llaunes. De fet, en unes vitrines es pot veure la seua extensa col·lecció de càmeres, cadascuna de les quals, per la seua grandària i forma, corresponen a una lent: 50mm, gran angular, ull de peix, zoom o panoràmica...

PECULIARITAT

La mostra està concebuda amb un recorregut per aquests tres colors que estan lligats al procés fotogràfic. Així, comença pel color negre, que representa una cambra fosca gegant, dins del qual es pot experimentar el fenomen de la formació de la imatge, tot això acompanyat d’il·lustracions didàctiques i amenes per comprendre com es gesta la imatge. «La càmera fosca és el lloc en el qual la llum es troba amb la foscor i succeeix la màgia», expliquen les Fotolateras.

Tot seguit, ens endinsem en el roig, el color de la llum que s’utilitza durant el revelat del material, una llum que no afecta el paper fotosensible. Aquesta fase queda representada en l’exposició per un laboratori fotogràfic en el qual apreciar el procés de revelat. Fotolateras solen muntar laboratoris itinerants en espais petits, com les cambres de bany dels hotels on s’allotgen durant els seus viatges. Així, el laboratori és el lloc on la imatge emergeix i es fixa, on bull l’alquímia que completa el cuinat de les fotolatas.

Finalment, arribem al blanc, a la llum, protagonista de la fotografia, «la qual construeix i reflecteix el món que veiem i el transforma en imatge plana. La llum que modela els nostres records i els fa immortals, que ens dóna la vida i la preserva per al futur». El blanc és el color amb el qual s’identifica l’exposició de «fotolatas» que resumeix aquests 10 anys de treball, ensenyament i aprenentatge amb la fotografia estenopeica.

Les imatges que podem gaudir, fetes amb aquestes càmeres construïdes a partir de llaunes metàl·liques sense lent, visor ni disparador, ofereixen imatges de ciutats com Nova York, París, Berlín, Santiago de Compostel·la, Nàpols, Pequín o la més recent, Kyoto. Totes elles els han servit com a inspiració i repte «per captar una llum que mai és igual a cap ciutat», en les seues pròpies paraules.

Sens dubte, hi ha aquí un fenomen que fluctua entre la màgia, la ciència i l’art. Aquesta és, com diuen, una experiència digna de ser experimentada. Lola i Marinela sempre sorprenen i apropar-nos al seu treball és fascinant.