+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario de El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

MÚSICA

Ramón Tébar, un dels directors més prometedors de l’escena actual

Dirigirà a l’Orquestra de la Comunitat Valenciana amb obres de Berlioz, Mussorgski, Dukas i Rimski-Kórsakov

 

Present i futur. Després del seu reeixit debut al capdavant de l’Orquestra de València, acudirà a la sala simfònica de Castelló per dirigir a l’OCV. - KOKE PHOTOGRAPHY

Jordi Arnau
14/01/2018

Ho deien ja fa un parell d’anys: «Ramón Tébar és un dels directors espanyols que més ràpida i profundament han crescut en aquests últims anys». A la vista està, doncs fa tot just mig any el van nomenar director titular de l’Orquestra de València i ja ha demostrat les seues dots al capdavant d’una de les millors agrupacions espanyoles, com és l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV).

El director valencià, que confessa escoltar enregistraments antics dels grans mestres, «no per copiar sinó per aprendre», serà un dels grans atractius del concert que l’OCV oferirà a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló el proper dissabte, 20 de gener, una actuació que obrirà El Carnaval romà, d’Hèctor Berlioz.

Obra potser una mica desconeguda, resulta, si més no, idònia per la proximitat d’aquesta celebració popular —el pròxim mes de febrer, si més no—. La peça, composta en 1844, s’inspira en els temes d’una de les seues òperes, Benvenuto Cellini, sobre la figura d’aquest escultor, aventurer i amant italià del segle XVI. L’acció transcorre, precisament, en les festes de Carnaval, a Roma, i la seua part musical ens ofereix una brillant introducció de to festiu que recorda a una tarantella típica italiana.

El misticisme i la por que envolta el món de les bruixes és un tema que va atreure a Modest Mussorgski des de la seua joventut, però portar aquesta fascinació al pla musical no va ser tasca fàcil, si bé en Una nit en Mont Pelat va aconseguir aquest efecte. Aquesta serà la segona obra que la batuta de Tébar dirigirà amb gràcia a la sala simfònica de l’Auditori castellonenc, una peça que va ser originalment inspirada per un conte de Nikolai Gógol, en la qual un pagès presència un aquelarre en la Muntanya Pelada, prop de Kíev en la Nit de Sant Joan. Amb molt d’original, el treball té una història composicional tortuosa i és conegut en moltes versions diferents.

A LA SEGONA PART

Després del descans, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana interpretarà peces que, segurament, són del grat del públic castellonenc. És més, de ben segur les reconeixeran, ja que són dues partitures excel·lents i populars. Ens referim a L’aprenent de bruixot, de Paul Dukas, poema simfònic compost en 1897 i basat en la balada homònima (Der Zauberlehrling en alemany) de Johann Wolfgang von Goethe; i Scheherezade, opus 35, l’exquisida suite simfònica del compositor rus Nikolai Rimski-Kórsakov, composta en 1888, basada en Les mil i una nits.

De la primera, no cal dir que va aconseguir la seua popularitat amb el film Fantasia (1940) de Walt Disney, en la qual Mickey Mouse va interpretar el paper de l’aprenent. De la segona, impossible no destacar l’enlluernadora i acolorida orquestració del seu autor, que sempre va mostrar interès per Orient.

Després del seu exitós debut al capdavant de l’Orquestra de València, Ramón Tébar torna a l’escenari castellonenc per demostrar que sí, que és un dels directors més prometedors de l’escena. Una oportunitat que els amants de la música clàssica no s’haurien de perdre.