Existeix un debat entre els que consideren que a l’estiu és millor dedicar-se a les lectures àgils o lleugeres, i aquells que prefereixen aprofitar el temps per submergir-se en lectures més «sensates». Per a nosaltres, el temps és un bé preuat, i per aquest motiu, millor dedicar-lo a aquells llibres que veritablement ens van a aportar alguna cosa, a deixar pòsit. Potser ens diguin avorrits, però en les lectures que proposem per passar aquest període de vacances hi ha de tot menys avorriment.

Va ser John Fitzgerald Kennedy —sí, el que va ser president dels Estats Units—, que va dir una vegada: «Estimar la lectura és baratar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia». Nosaltres estimem la lectura, i opinem de la mateixa manera. Hi ha pocs moments tan profitosos com els que dediquem a un bon llibre. I què és un bon llibre? Sempre hem defensat la postura que un bon llibre és aquell que ens permet ser millors, que desperta la nostra consciència i ens ofereix algunes de les claus per entendre la condició humana (és a dir, qui som i per què fem el que fem, bàsicament). Basant-nos ens aquests requisits, hem seleccionat deu llibres de deu editorials independents amb els quals, creiem, aquests requisits mínims arriben a complir-se.

Com ja ens té (ben) acostumada l’editorial saragossana Jekyll & Jill, al capdavant de la qual es troba un Víctor Gomollón que és un regal per a aquest món literari, recomanem la seua última novetat, obra de Karlos Linazasoro. Es tracta de Versus. Estampas de un náufrago, un llibret que narra les peripècies d’un pobre desemparat en una illa deserta mínima. A priori, es podria pensar que estem davant d’una obra jocosa, però a les seues pàgines, en aquestes 99 estampes de què consta el llibre, Linazasoro parla sobre la soledat i la nostàlgia, sobre la identitat, reflexiona sobre el concret i l’abstracte, sobre el no-res i el tot... Estem, en definitiva, davant d’una obra que amaga rere seu molt més del que es pensa.

Com a bons amants del relat, no podíem obviar la publicació del segell barceloní Contra Poética para acosadores. Nueve cuentos de violencia, locura y soledad, d’Stanley ElkinPoética para acosadores. Nueve cuentos de violencia, locura y soledad —qui ja ens va meravellar en la seua obra El condominio (La Fuga Ediciones)—. Humor, personatges a la vora del precipici, una profunda crítica cap a la societat nord-americana —sempre hipócrita—, imaginació desbordant... Elkin és un dels narradors més sorprenents (i desconeguts encara avui) de la sempre rica narrativa nord-americà, considerat un geni per autors de la talla de Saul Bellow, Cynthia Ozick o Richard Ford, entre molts altres.

Seguint aquesta estela de narradors americans, la publicació d‘El mismo sitio, las mismas cosas però en les que sempre es produeix una fractura que fa que tot trontolli, provocant que, finalment, aquests personatges s’erigeixin en una mena d’herois tragicòmics. Gautreaux, com a bon observador, esdevé original el anodí i universalitza els sentiments d’aquests éssers «perduts» en la immensitat d’aquesta Amèrica de contrastos extrems.

D’AMÈRICA A EUROPA

Seguim en aquest mateix continent, però més al sud, amb una de les novel·les més importants del segle XX en llengua espanyola. Ens referim a Zama, de la qual Adriana Hidalgo ha publicat ara la seua onzena edició i que autors com el Nobel de Literatura J. M. Coetzee asseguren que «cal llegir». I és que la història d’un funcionari espanyol en el Paraguai del segle XVIII i que espera el seu trasllat a Buenos Aires segueix deixant fascinat a un bon nombre de lectors gràcies a aquest llenguatge intemporal i arcaic que Di Benedetto va aconseguir crear i que es confon per moments al del Segle d’Or. Es tracta, per a molts, d’un llibre perfecte, on la qualitat filosòfica es desprèn naturalment d’una prosa enlluernadora.

Del continent americà ens traslladem a l’Europa de finals del segle XIX i principis del XX, més concretament a França, per endinsar-nos en la recreació que Michèle Desbordes realitza sobre la vida de l’escultora Camille Claudel, coneguda principalment, i per desgràcia, per ser l’amant d’Auguste Rodin. A El vestido azul , una dona que va viure enfosquida i que mereix, per dret propi, ocupar un lloc de major rellevància en la història de l’art . En aquest sentit, Desbordes recrea la seua vida amb una poètica lliure de sentimentalismes, és a dir, que no ens ofereix una novel·la biogràfica convencional, sinó, més aviat, una impressió pròpia i novel·lada de la vida d’aquesta artista que va patir fora mida a causa del desamor.

Libros de Trapisonda, editorial valenciana que sempre publica joies oblidades, ens permet conèixer el diari d’Hertha Nathorff. En aquest diari, es barreja el dolor i l’esperança; dolor per l’horror d’una època de persecució al seu país, per la seua condició jueva, i esperança per aquesta nova vida que s’obre davant seu, una vida de possibilitats en un altre país que finalment els rep amb certa reticència, ja que els jueus alemanys eren vists amb recel i els seus títols universitaris (el seu marit era metge) no tenien total validesa, la qual cosa va fer que Hertha es veiés obligada a exercir tota mena de labors modestes per portar el suport a casa mentre el seu marit estava en ple estudi per obtenir de nou un certificat que li permetés exercir la seua professió. Aquest diari és, com diu el professor Carlos Forcadell, «un testimoni de gran valor per observar l’ascens i el desplegament del nazisme des de la presa del poder per Hitler».

I D’EUROPA A AMÈRICA

Gairebé sense pensar-ho, a través de la història personal de la família Nathorff, tornem a Estats Units i com per art de màgia ens deixem seduir per la prosa punyent i ambients sòrdids que Newton Thornburg —la novel·la del qual, Cutter y Bone, és, senzillament, magistral— descriu a Morir en California. La mort d’un fill, que consideren oficialment suïcidi, és el desencadenant d’aquesta història en la qual un pare, David Hook, un granger d’Illinois, se submergeix en l’opulència i falsedat de la costa Oest en aquests anys convulsos de principis de la dècada dels 70.

En el nostre llistat estiuenc també hem inclòs el segon llibre de «memòries» de Vivian Gornick, La mujer singular y la ciudad. Després de l’èxit d’Apegos feroces, són molts els que esperaven amb ànsia aquesta obra en què tornem a gaudir d’un mapa fascinant i emotiu dels ritmes, les trobades fortuïtes i les amistats sempre canviants que conformen la vida a Nova York. A aquesta obra, li sumem les Cartas sobre la educación estética de la humanidad (Acantilado) en què Friedrich Schiller examina el postulat de la preeminència de la RaóCartas sobre la educación estética de la humanidad i deixant clar que per a ell l’educació estètica era una condició indispensable per assolir la igualtat entre els individus, i Mandíbula (Candaya), de Mónica Ojeda, un llibre revelació per la seua ambició i complexitatMandíbula en tractar temes com ara la repulsió, la incomoditat i l’horror. Una veritable sorpresa, sens dubte, i que segur no deixa ningú indeferent.

Deu llibres, deu autors, deu segells, deu raons per gaudir d’un estiu intens i reflexiu.