El paisatge: art i cultura’, és la nova proposta expositiva del Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés (MACVAC). La mostra, que s’ha organitzat amb motiu del Dia Internacional dels Museus, reuneix una dotzena d’obres de diferents estils, tècniques i escoles artístiques; pintura, escultura i fotografia. Comissariada per Xavi Allepuz, tenim oportunitat de gaudir de peces d’artistes com ara Miranda d’Amico, Henri Hayden, Ricardo Bastid, Luís Arcas, Progreso, Walter Jacob, Rosa Torres, Luc Peire, Cristina Tejedor, Ángel Orcajo, Julián Pacheco, Josep Maria Rosselló i Ester Pegueroles.

Com bé remarca el propi Allepuz, “des de l’expressionisme a l’abstracció, el MACVAC compta amb una interessant col·lecció amb la temàtica que ens ocupa”, és a dir, el de museus i paisatges culturals. Així, l’exposició que ara presenten s’obri amb una obra de l’artista Miranda D’Amico, evocadora d’un paisatge marí tant ampli i bressol de tantes cultures com Mediterrani.

L’expressionisme apareix en les obres de Henri Hayden, artista que mostra un paisatge amb fortes vinculacions amb la cultura vitivinícola de la zona propera a París. “Amb un predomini de la figuració i de clares connotacions picassianes i de clàssics com El Greco, trobem l’obra de Luis Arcas”, explica el comissari d’aquesta mostra. Per la seua banda, l’obra de Ricardo Bastid al·ludeix a un paisatge transformat, “en aquest cas, pel ferrocarril”. En contraposició, ens diu Allepuz, “es troben les formacions naturals de Progreso: dunes avui dia pràcticament fòssils al litoral valencià com a conseqüència de les transformacions patides en les últimes dècades”. I Walter Jacob mostra un paisatge muntanyenc agrest compensat amb la llum crepuscular de la posta de sol.

Destaca també l’obra d’Ángel Orcajo, fidel a la seua contínua reflexió sobre l’acció de l’ésser humà davant de la naturalesa i el seu poder destructiu. “La geometria de Rosa Torres obri l’exposició als records d’un constructivisme dinàmic, geometria viva que no refusa el color. Luc Peire, mestre de la verticalitat abstracta, es confronta, en certa manera, amb l’obra anterior”, assenyala Xavi Allepuz per afegir que “Julián Pacheco barreja l’informalisme i l’expressionisme abstracte amb la realitat elaborant formes per a immortalitzar un micropaisatge urbà”. Les obres de Cristina Tejedor i Josep Maria Rosselló ens apropen els paisatges de la guerra, de l’oblit, de l’exili, de la desolació i, en últim extrem, de la mort anònima. Per a tancar l’exposició, i en un intent d’introduir el paisatge actual dels encontorns a l’interior del museu, trobem la reflexió d’Ester Pegueroles a través de la seqüència fotogràfica.