Entre el desencantament i la utopia. En aquesta franja sembla que (sobre)vivim la majoria de nosaltres avui dia. Resulta estrany, per no dir inversemblant, que en ple segle XXI, amb tot l’«après» i tot el «sofert», seguim pecant dels mateixos delictes i faltes de sempre.
Hi ha persones que busquen mantenir la ment desperta i s’adonen de com de contraproduent és aquesta situació que ens impedeix avançar o, almenys, superar aquests defectes. Encara amb tot, són pocs els que s’interessen i s’atreveixen per mantenir certa lucidesa. Hem de reconèixer, que la situació general és una altra molt diferent. El sistema que hem dissenyat i fomentat ens ha empès cap a un abisme del que actualment sembla complicat sortir sense haver rebut prèviament una garrotada terrible. En altres paraules, hem dissenyat la nostra pròpia gàbia.
Davant els fets que se succeeixen dia rere dia i que un coneix per obra i gràcia divina de la comunicació global, és força complicat no confessar sentir-se deprimit davant el rumb que la humanitat ha decidit prendre. I no poques vegades un pensa que allò que promulgaven alguns pensadors, escriptors i artistes fa gairebé un segle sobre que els temps moderns anaven a portar únicament contradicció, desconfiança i incertesa, és una desgràcia massa real. Què fer llavors? Com esmenar la situació?
UN CANVI?
Es precisarà de gent atrevida i conscient, gent desperta, per revertir aquesta realitat fosca i més propera a l’autodestrucció que cap a l’alliberament de l’ésser. No és fàcil, però com diu Xesco Mercé, «potser ja toca sortir d’aquest bucle de desraó i redibuixar tot de nou». L’artista lleidatà és l’encarregat de parlar-nos d’aquesta època complexa i ho fa a través de l’exposició Las maravillas del Universo que va inaugurar en aquest espai artístic i creatiu situat al Mas de Tomàs de Culla, la galeria Coll Blanc, que dirigeix de forma admirable Mariano Poyatos.
Coincidint amb la tradicional festa estiuenca de la galeria, amenitzada amb la música d’Héctor Carda DJ, Mercé va inaugurar aquesta exposició, que ha comptat amb la col·laboració especial de Benxamín Álvarez i Marc Vilallonga, en la qual vol «reprendre aquest esperit humanista» que s’ha anat desdibuixant any rere any impedint-nos veure més enllà del que és purament econòmic. En aquest sentit, l’artista català busca combatre el pensament únic, i per això busca trencar per tornar a construir, «escampar tenebres i que torni a lluir la màgia inexplicablement sorprenent» d’aquesta llum que sol obrir-se camí entre els núvols i que sol precedir a una tempesta, aquesta llum que per al propi Mercé és fonamental pel que fa a la il·luminació ia la il·lustració es refereix.
REINTERPRETAR/REPENSAR
Les obres de Las maravillas del Universo, com ara «àlbums enciclopèdics mai completats, cartografies obsoletes, obra pròpia digerida per l’oblit i la memòria», i a través d’elles l’artista català no fa sinó «repensar la nostra cultura».
Amic del sempre recordat i estimat Ramon Roig, soci fundador del col·lectiu barceloní La Xina A.R.T. i integrant del duo performatiu De Luxe (al costat de Luis Casado), Xesco Mercé és un artista multidisciplinari que utilitza totes les tècniques al seu abast per desenvolupar un treball a mig camí entre la poesia, la ironia, la crítica (o autocrítica) d’art, l’experimentació, l’esquizofrènia i l’agitació social. En l’exposició que es podrà visitar fins el 31 d’agost a Coll Blanc, demostra la seua versatilitat i compromís per recuperar el rumb perdut a través del coneixement, ja que avui més que mai, en uns «temps de fes cegues, credulitats irracionals, rendicions i renúncies», devem, assegura, «combatre amb la mateixa humilitat i passió amb què han lluitat els creadors, cíclicament, al llarg del temps».
En definitiva, existeix encara esperança, hi ha encara la possibilitat de revertir aquesta situació paradoxal i incongruent, plena de dubtes i injusta que ens ha tocat viure. Sempre hi ha temps.
