A The Letter Scene (L’escena de la carta), conte que és, en realitat, una barreja d’assaig i ficció, Susan Sontag traça idees sobre la correspondència descrivint diferents quadres o seqüències en què diverses persones expressen les seues opinions i intencions en una carta. Trobem paraules d’amor, d’altres que entonen el cant del comiat. Existeixen, en totes elles, un profund sentiment de nostàlgia, l’anhel d’una vida plena, encara que també la por de la pèrdua o la sorpresa de reconèixer-nos en els altres.

En el conte de Sontag, un llegeix: «Escriure és dir... tot. Un acte de passió», i certament ho és. A través de l’escriptura ens confessem i revelem, ens posem a prova, ens abandonem. És l’escriptura un exercici íntim, de vegades potser massa, i compartir amb l’altre aquestes paraules transcendentals produeix cert recel. Per aquest motiu el fet de compartir les teues paraules, els teus pensaments, amb aquest altre escollit, sigui un dels grans regals que puguin fer-se.

COMPARTIR EXPERIÈNCIES

En l’actualitat, que dues persones decideixin mantenir una correspondència periòdica resulta estrany. Avui tot és fugaç, efímer. L’ànsia de la immediatesa ha assassinat el romanticisme de l’espera, el gratificant de la lentitud i la pausa que ens permet assaborir el moment. No obstant això, hi ha qui sí veuen en la pràctica epistolar un fet fonamental per establir una relació molt més sòlida, pròspera i, sobretot, enriquidora.

Rossana Zaera i Antonio Marco porten prop de dues dècades compartint experiències, pensaments, èxits i penes a través d’una correspondència que ara tenim oportunitat de gaudir gràcies al llibre En la orilla del alma. Correspondencia, que Ediciones Del Lunar, segell de Jaén, ha publicat amb pròleg d’Irene Gras Cruz, i que es presentarà dissabte que ve, 10 de febrer, a la llibreria Argot.

De Zaera i Marc podem afirmar que són dos dels artistes castellonencs més introspectius. En aquestes cartes, en les seues cartes, tots dos es despullen de tota cuirassa, es mostren tal com són. En aquestes missives s’observen petites reflexions sobre la vida quotidiana, l’amistat i l’amor, també s’explora l’inconscient i el misteri de la pròpia vida. Hi ha en elles esbossos, projectes, poesies... Tot això ens condueix a la conclusió que tots dos necessiten l’art, del seu significat, per ser i estar en el món, un món que malgrat tot, de la seua crueltat i incongruència, segueix sent bell.