Ravel, Poulenc i Beethoven. Tres compositors les obres dels tornaran a sonar a l’Auditori i Palau de Congressos de la capital de la Plana de la mà de l’Orquestra Simfònica de Castelló. El conjunt interpretarà el 26 de maig sota l’adreça en aquesta ocasió del director convidat Rubén Gimeno un programa amb obres d’aquests tres grans autors i genis de la música.
En primer lloc s’interpretarà la Pavana per a una infanta difunta de Maurice Ravel, una peça plena de arcaisme i tradicionalisme en les seues harmonies que va ser composta el 1899 en la seua versió per a piano mentre el compositor era alumne de Gabriel Fauré. El 1910 va publicar la versió orquestral d’aquesta peça dedicada al seu mecenes, la Princesa de Polignac, i que evocava la moda de la cort espanyola del Segle d’Or.
La segona obra, del també compositor gal Francis Poulenc, és la Simfonietta FP 141. Va ser escrita en 1947 en la seua època de plena maduresa. Malgrat el diminutiu que li dóna nom, la durada i equilibri formal bé podrien comparar-amb una simfonia, però potser l’alegria i sentit de l’humor de les seues melodies li va fer desestimar aquesta denominació.
Protagonitzarà la segona part del concert la Simfonia nº 2 en Re M op.36 de Ludwig van Beethoven, escrita en Heiligestadt el 1802 en plena crisi vital del compositor aguditzada per la seua creixent sordesa. La simfonia, que tot i això destil·la alegria, llum i innovació, va ser dedicada al príncep Karl von Lichnovsky. Com la seua primera simfonia, presenta influències de Haydn i Mozart, però ja s’insinua en ella la recerca de nous horitzons.
Un Ravel inusual però sensible i bell, un Poulenc en la seua major aproximació a la simfonia i un Beethoven que construirà ponts cap al Romanticisme posterior. Un concert que segur no defrauda.
