Que David Mamet és un dels dramaturgs més celebrats en el món sencer no és una cosa que hauria de sorprendre’ns a hores d’ara. Cadascuna de les seues produccions són tot un esdeveniment, la qual cosa diu molt d’aquest autor nascut a Chicago fa gairebé setanta anys, ja que el teatre no gaudeix (almenys ja no) de la rellevància mediàtica d’antany. Malgrat tot, aquest confés admirador de Samuel Beckett i Harold Pinter, és un mestre a l’hora de crear un diàleg i uns personatges potents i de gran riquesa. Aquesta és la base essencial del seu teatre, dels seus guions cinematogràfics, de les seues novel·les... Una de les característiques fonamentals de Mamet ha estat sempre la lluita per la supervivència, però una supervivència del dia a dia, de la rutina, aquesta necessitat per sobreviure a qualsevol prejudici, el simple fet de mantenir-se en peu a cada jornada. En l’obra de Mamet, com molts crítics han assenyalat, hi ha poc espai per a l’amor i el plaer. La seua narrativa versa sobre les petites injustícies, els errors fatals, la manca de compromís, la por...

MAMET A ESPANYA // Tradicionalment, David Mamet ha mantingut sempre una especial relació amb Espanya. Al nostre país s’han adaptat la gran majoria de les seues creacions, i sempre amb una producció de primer nivell. La seua última obra, Muñeca de porcelana no és una excepció i arriba als nostres escenaris després de l’estrena absoluta que es va produir al Gerald Schoenfeld Theatre de Broadway el passat mes de desembre de 2015, amb Al Pacino en el paper principal. De fet, se sap que Mamet va escriure aquesta obra pensant en el llegendari actor per interpretar-la.

Igual que en la seua anterior obra Razas, la versió espanyola la dirigeix aquí Juan Carlos Rubio, tenint aquest cop a un altre il·lustre del nostre teatre i del nostre cinema, com és el grandíssim José Sacristán, qui protagonitza aquesta adaptació al costat de Javier Godino. L’obra presenta a un milionari, interpretat per l’actor de Chinchón, que li acaba de comprar un avió a la seua jove promesa com a regal de noces. La seua intenció és jubilar-se i dedicar-se enterament a ella. Durant el seu últim dia a l’oficina abans de reunir-se amb ella, instrueix el seu jove ajudant per a poder atendre els seus negocis des de la distància. Però just abans de sortir rep una trucada d’última hora que desitjarà mai haver acceptat.

PODEROSES REFLEXIONS // «Estan els poderosos lliures de retre comptes pels seus actes? Existeix una elit que maneja els fils amb capacitat per variar el rumb dels esdeveniments amb tan sols una trucada telefònica?». Aquestes són les preguntes que es formula Rubio davant la posada en escena d’aquesta obra que els propers dies 22 i 23 d’octubre (a les 20.30 i 19.00 hores, respectivament) es representarà al Teatre Principal de Castelló; esdeveniment que serà, sens dubte, una de les activitats culturals més importants de quantes se celebren aquest trimestre de tardor a la capital de la Plana.

Com bé expressa Juan Carlos Rubio, «Mamet ha creat una intensa i emocionant estructura teatral de vibrant ritme que barreja temes recurrents de l’autor com el poder de la política, l’economia i els mitjans de comunicació, amb altres nous com la lleialtat i les dificultats de l’ésser humà per trencar amb el seu passat. Una espiral de successos que, en menys de 24 hores, modificaran per sempre el destí dels seus protagonistes. I possiblement la nostra visió de la cara oculta dels amos del món».

Daniel González Gómez-Acebo assegura que el teatre de Mamet «parla des de l’interior de les passions humanes», la qual cosa es demostra en Muñeca de porcelana, on tornem a albirar aquest apassionant, fosc i de vegades impenetrable món dels seus protagonistes, plantejant una sèrie de conflictes que sempre aconsegueixen inquietar el públic, conmocionar-ho, perquè sigui ell mateix qui trobi les respostes.

Per finalitzar, què millor que reproduir l’opinió del propi Mamet sobre la seua obra: «Muñeca de porcelana és millor que el sexe oral...» Serà veritat?