A mitjan segle XVIII es va posar de moda el quartet de corda i la música de cambra. La revolució intel·lectual de la Il·lustració i l’auge de la burgesia d’aquella època van tenir alguna cosa a veure en aquesta expansió, és més, aquest format va ocupar un lloc privilegiat en els esdeveniments de societat, una cosa que canviaria de forma radical en la centúria posterior , més inclinada a gaudir d’espectacles molt més colossals com les produccions operístiques o els concerts de monumentals orquestres; si bé és cert que al llarg del segle XIX també van proliferar els solistes virtuosos, fruit, potser, d’aquest esperit més individualista que ja germinava en la societat occidental.

Després d’aquest període vuitcentista en què el quartet de corda no semblava tenir cabuda, el segle XX va tornar a obrir-li les portes, ja que, com afirma Cibrán Sierra en el seu llibre El cuarteto de cuerda. Laboratorio para una sociedad ilustrada (Alianza), «és, d’alguna manera, la fórmula on es condensa musicalment la utopia estètica de la modernitat il·lustrada». Segons Sierra, violinista i membre fundador del Cuarteto Quiroga, «la història del quartet de corda és la història del pensament musical», i afegeix que, «era la música dels músics, la música dels que estimaven fer música i dels que desitjaven conèixer-la en profunditat».

Així, a poc a poc es van anar formant diferents agrupacions durant el segle passat, conjunts que van enriquir el discurs sonor a través d’unes interpretacions en què, en més d’una ocasió, reptaven als mateixos compositors. Així mateix, si alguna cosa té de rellevant i particular el quartet de corda és el fet que proposa i possibilita un debat democràtic i obert entre els seus quatre membres, la qual cosa significa, en paraules de Sierra, «un exercici total de responsabilitat ètica i estètica», qui assegura en aquest llibre d’excel·lent lectura que, «educar-se en l’esperit del quartet de corda transcendeix el territori especialitzat de la formació musical. És educació per a una ciutadania lliure, dialogant i sempre crítica, de la qual el músic forma part».

Aquesta actitud dialogant, aquesta complicitat i respecte entre músics queda perfectament reflectida en un d’aquests històrics conjunts que ja hem tingut el plaer de conèixer a Castelló: The Brodsky Quartet.

QUARTET UNIVERSAL // Des de la seua formació el 1972 el conjunt britànic ha superat amb escreix les més de dos mil actuacions al llarg i ample del planeta i ha gravat també més de 50 àlbums, xifres que m’atreviria a dir estan a l’abast de molt pocs. Molt probablement, la seua curiositat natural i desig insaciable d’explorar tots i cadascun dels racons de la música clàssica hagi impulsat al grup en moltes direccions artístiques, la qual cosa els permet mantenir-se en un lloc privilegiat de l’avantguarda de l’escena internacional de música de càmera, a més d’una rica i variada existència musical —no puc evitar recordar aquesta obra genial que van gravar al costat del gran Elvis Costello The Juliet Letters—. Per a més inri, la seua energia i saber fer els ha valgut nombrosos premis i reconeixements a tot el món.

A la capital de la Plana s’han dut multitud d’aplaudiments i lloances en les seues visites anteriors, i imaginem que tornaran a rebre tota mena d’afalacs dimarts que ve, 22 de novembre. A l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló interpretaran dues obres del compositor rus Aleksandr Borodin, una altra de Felix Mendelssohn i una altra de Ludwig van Beethoven.

El concert el inauguraran amb l’Scherzo que Borodin va compondre per a les ja cèlebres cites que organitzava Mitrofan Belyayev a casa seua. Se sap que aquest filantrop celebrava cada setmana el que ara es coneix com Les vendredis, un acte en el qual els compositors que Belyayev s’encarregava de protegir i promocionar realitzaven algunes contribucions musicals en honor seu. Borodin va ser un d’ells, de la mateixa manera que Rimsky-Korsakov, Lyadov o Glazunov. Posteriorment, The Brodsky Quartet interpretarà la Fuga del Quartet per a corda núm 6 Op. 80, de Mendelssohn, obra que va ser composta en 1847 i que va suposar l’última gran peça que va completar abans la seua mort el 4 de novembre de 1847.

Després del descans, Daniel Rowland, Ian Belton, Jacqueline Thomas i Paul Cassidy oferiran La Grosse Fuge, únic moviment per a quartet de cordes compost per Beethoven entre 1825 i 1826; i una obra que ha adquirit fama a causa de la seva dificultat tècnica i la seva ruptura amb les normes estètiques, harmòniques i musicals del moment. I per acabar, el Quartet de Cordes nº 2, de Borodin. Escrit en 1881 aquesta és una obra en quatre moviments i que va compondre en Zhitovo, durant una estada amb el seu amic i també compositor Nikolai Lodyzhensky.

Com veuran, obres de certa complexitat i veritable bellesa que The Brodsky Quartet segur claven amb la seua ja reconeguda destresa i passió. Un dels concerts del trimestre de tardor.