L’home que practicava allò que predicava

La vida de Thoreau va ser un continu combat, contra l’esclavisme, contra el sistema polític, contra el model econòmic, contra la pròpia naturalesa destructiva de l’ésser humà... Encertat és l’apel·latiu de «pensador salvatge» per referir-se a un home que va viure com a molt pocs éssers humans saben fer-ho: sent absolutament conseqüent amb les seues idees i els seus sentiments. I és que són pocs, molt pocs, els que s’atreveixen a «ser lliures» per aconseguir una veritable transformació (d’un mateix i dels seus semblants). Avui dia, i sempre, la majoria són (som) proclius a tancar els ulls o mirar cap a un altre costat, per aquest motiu senti jo certa nostàlgia per l’existència de figures com la de Thoreau, a qui considero un veritable intel·lectual, però no un aquells intel·lectuals ideòlegs o que romanen aliens a tota realitat, no, més aviat un intel·lectual que exerceix de consciència crítica, algú disposat a «molestar» constantment i que manté la seua independència.

LLIUREPENSADOR

Per Aranguren, l’intel·lectual és «un tipus especial de pensador». Thoreau va ser, sens dubte, un tipus especial de pensador, algú veraç amb ell mateix i amb el món que l’envoltava, un món que va intuir anava a sotmetre’s al mercantilisme, que anava a menysprear la majestuositat de la natura, que anava a sumir-se en el caos de la incongruència. Per tot això, cal tornar a llegir els seus textos, aprofundir en els seus pensaments, que advocaven per la llibertat dels individus, per la responsabilitat de tots i cada un d’aquests individus, per l’ètica i la moral, per la senzillesa de la vida i el compromís.

Diuen que Thoreau és un poliedre de moltes cares, encara que en totes i cadascuna d’elles trobem una mateixa finalitat o objectiu: la preservació de la nostra independència, ja sigui a través de la necessitat de preservar la natura i el planeta, de l’amistat i la bellesa, la simplicitat i la saviesa... Agrimensor, fabricant de llapis, viatger, inventor de la desobediència civil, conferenciant, mestre d’escola, descobridor de paisatges... Thoreau va ser una d’aquelles persones que es van qüestionar tot i que van intentar perseguir la essència de les coses, a més d’advertir als plaers quotidians. És, insisteixo, algú de qui aprendre, per saber quins temps ens ha tocat viure i per què.

PUBLICACIONS

Amb motiu del bicentenari del seu naixement, impossible no recordar-se del que molts consideren el pare fundador de l’ecologia, aquest home que necessitava fer una passejada diària d’almenys quatre hores «deambulant pels boscos, els turons i els camps, absolutament lliure de tot lligam mundà», com podem llegir en el prefaci que escriu Robert Richardson en la que segurament és la biografia més completa sobre Thoreau i que ara arriba a Espanya de la mà d’errata naturae, Thoreau. Biografía de un pensador salvaje. Per commemorar aquest aniversari, a més d’editar aquest completíssim estudi sobre l’escriptor nord-americà, el segell madrileny ha publicat altres dues exquisideses, com són la reedició del mític llibre de Thoreau Walden, amb un pròleg signat pel filòsof francès Michel Onfray i il·lustracions de Michael MacCurdy, i un compendi dels seus millors pensaments, aforismes i frases, que han titulat Todo lo bueno es libre y salvaje. Del primer, Onfray diu: «Llibre gran i autèntic de filosofia, dic. En efecte. Thoreau proposa el que s’anomena una ‘medicina eupèptica’; en altres paraules, una medicina per a generar benestar i felicitat i allunyar la maldat i el dolor. Quina és aquesta medicina? Alegrar-se davant l’esplendor de cada matí; oposar una voluntat de gaudi al moviment natural de la negativitat, que ens porta cap al pessimisme; desitjar la felicitat, que no ens és donada, sinó que s’ha de construir; col·locar-se o tornar a col·locar-se al centre d’un mateix; transformar els inconvenients en avantatges; buscar el positiu en el negatiu; voler fer de la pròpia vida una festa». S’apunten a la festa, a ser feliços? Nosaltres si. Llegeixin a Thoreau, i gaudeixin de la seua llibertat.