Guitarra i veu. A vegades no es necessita molt més per crear una atmosfera única. No pocs són els artistes que han forjat la seua carrera amb aquests senzills —en aparença— fonaments. Si un posseeix la gràcia necessària pot, fins i tot, revolucionar a tota una indústria, a tota una nació. D’exemples n’hi ha, i bastant sonats, tant en la tradició americana com a casa nostra: Bob Dylan, Víctor Jara, la meua estimada Joni Mitchell o el mateix Raimon en aquestes terres bé podrien servir-nos d’exemple.

Singularitat en la veu, lletres poderoses que relaten una bona i rica història —ja sigui real o ficticia—, i la millor companya de viatge que un pot tenir en els dies més nefastos, la guitarra fidel. En realitat, per compartir experiències i transmetre emocions mitjançant la música —i això serveix també per a la vida mateixa— no es necessiten grans ginys, només cal mostrar-se sincer davant un mateix i davant els altres, cosa que Tom Brosseau practica amb força bons resultats; almenys, això diria qualsevol al escoltar les seues cançons.

VIATGE INTROSPECTIU // El cantant i compositor de Dakota del Nord actuarà demà dilluns, 14 de novembre, al Teatre del Raval, amb motiu del SONS, Cicle de Músiques Independents. Brosseau presentarà el que és el seu últim disc fins a la data, North Dakota Impressions, que tanca una trilogia formada pels seus àlbums Grass Punks (2014) i Perfect Abandon. Amb aquests tres treballs Brosseau ens convida a recórrer amb ell el paisatge d’un estat, el seu, en el qual destaquen Las Grandes Llanuras i ciutats ja mítiques gràcies al setè art com l’oscaritzada Fargo.

Tots plegats travessem aquest vast territori per la carretera interestatal, observant aquests paisatges rurals d’extensions il·limitades. L’estil assossegat del cantant marca cadascuna de les parades i nosaltres no podem evitar mirar cap a aquest cru passat que van viure aquelles persones que van decidir assentar-se en territoris inhòspits, treballadors d’una terra erma en aparença i, sobretot, buida —no cal oblidar que Dakota del Nord és el quart estat amb menor densitat de població de tot Estats Units—.

INFLUÈNCIES // Així, en escoltar les cançons de Brosseau no puc evitar pensar en grans referents del folk nord-americà com Woody Guthrie per la seua càrrega emocional. De fet, tal com afirmen des del SONS, «la influència musical de la seua família està molt present en aquest últim disc. Créixer amb la música que escoltaven els seus avis, música folk, tradicional i contemporània va ser un al·licient per seguir estudiant als grans cantautors i cantants de la música americana i per trobar el seu propi camí». Pel que sembla, Brosseau ha furgat en la seua memòria mostrant clarobscurs, records de l’escola, de l’església i de casa, llocs en els quals va començar la seua relació amb la música.

Així mateix, quan un escolta al cantant de Dakota del Nord, creu reconèixer a altres artistes, com Ryan Adams, Devendra Banhart o, fins i tot, el primer Leonard Cohen. «Sobre les taules Tom Brosseau converteix la seua veu i els acords de la seva guitarra en un exercici de perfecció, irradiant calidesa, emoció i generant una connexió amb l’audiència que aclapara els sentits», asseguren els organitzadors del SONS. Raó, no els falta. Recorden, demà, 14 de novembre, a les 20.00 hores.