Si parlem de Pop-Art saben a què ens referim, no és cert? No pocs artistes del segle XX es van deixar seduir per aquest estil que buscava reflectir la banalitat de la societat de consum a través d’imatges figuratives de colorits extrems o retrats de personalitats icòniques d’un període marcat pel neoliberalisme exacerbat. Si citem a Andy Warhol o Roy Lichtenstein reconeixeran de seguida aquestes particularitats. Ells van ser dos dels artistes que van aconseguir un poder d’atracció mediàtic sense parangó. Però, i a Espanya?

Com bé afirma Sonia Montins, «pel que fa a Espanya, aquest moviment artístic encara que més tard que a Anglaterra i Estats Units, també va arribar, va significar i es va quedar», si bé amb una peculiaritat notable, ja que els principis del Pop- art a Espanya «van ser grupals, ja que una vegada conclou la Segona Guerra Mundial comencen a ser freqüents les agrupacions d’artistes sota un sobrenom». I a què es va deure aquest caràcter associatiu? A diverses raons: «D’una banda, el fet de pintar al so d’una mateixa causa; de l’altra, la seva afinitat artística, política o estilística », assegura la crítica d’art, qui ens descobreix algunes de les característiques de l’exposició que des d’ahir dissabte, 5 de novembre, es pot visitar a la Menuda Galeria, al centre cultural La Bohemia de Castelló. Es tracta d’una mostra protagonitzada pel grup d’inspiració pop Tràfic d’Art, i que romandrà fins el proper dia 27.

Format per Jesús Llopis i Amparo Domínguez, aquest matrimoni d’artistes que treballen de manera conjunta però sense perdre els seus trets individuals, va decidir assentar-se de forma definitiva a la localitat de Vilafamés. De fet, el seu estudi, ja emblemàtic tant per als veïns com a visitants, es troba al mateix carrer d’aquesta joia museística que tots hauríem de venerar per la seua importància en la història més recent de l’art del nostre país. Parlem, com no, del Museu d’Art Contemporani que Vicente Aguilera Cerni va inaugurar el 18 d’agost de a 1970.

La proximitat del MACVAC, la seua història, i les obres que es troben al Palau del Batlle, segur va inspirar des dels seus inicis a aquest binomi d’artistes que, com ens explica Sonia Montins, «van estudiar i es van enamorar al ritme del Pop, escoltant la música de La Movida, Roxy Music o Bowie, sortint a ballar, admirant a una àmplia gamma de pintors: Velázquez, Tàpies, Lichtenstein, Warhol o Los Crónica entre d’altres ».

Com a éssers curiosos, i tot i que «com tants altres artistes de la seva generació, Amparo i Jesús van sentir que l’art estava polititzat i la profecia de la mort de la pintura era avantguarda», tots dos no han deixat d’experimentar i treballar amb diferents tècniques fins a aconseguir un resultat que els apassiona, la qual cosa queda reflectit en la seua obra.

CARACTERÍSTIQUES // Tràfic d’Art, com bé afirma Montins, «es mou al voltant d’objectius comuns com l’adaptació de l’art a la seua història personal i al context en què s’emboliquen, la recerca de la bellesa, la positivitat i les propietats balsàmiques de l’art». Així, observem que el seu treball és una proposta constant de renovació, una transformació «de les metodologies pop tradicionals, expandint i enriquint així els límits dels seus inicis».

I com esmentàvem al principi, tot i formar un grup, en el seu treball es troben marcades diferències entre si, ja que «Amparo es troba més preocupada per explorar les diferents maneres d’investigació artística en anuncis publicitaris, doncs per a ella, la publicitat és un reflex del pas del temps, la recerca de la bellesa i dels records», tal com assegura Montins. Per la seua banda, ens diu la crítica d’art, «Jesús és més procliu a la pintura i ha dedicat els últims anys a reproduir sèries de vehicles, els quals s’identifica amb el retrat de la gent». El que sí està clar és que tots dos han experimentat amb l’oli, acrílics i sobretot amb molt diverses tècniques de gravat.

«Tal inspiració pop porta tants matisos que resulta idoni definir el seu estil com un Patch-Pop en el qual conflueixen esforços, sinèrgies, pegats, i retalls minuciosament escollits», suggereix Sonia Montins, i nosaltres ho corroborem. Tràfic d’Art creen un art canviant, «mirall també de la seua vida, el seu amor, els seus desitjos, el seu context i per descomptat reflex de la nostra societat». Una mostra interessant.