Cap a on es dirigeix el periodisme avui dia? Què podem esperar d’un ofici que en altre temps gaudia de cert prestigi i que dia rere dia sembla abocat a la seua obsolescència? Podem considerar periodisme les notícies artificioses que poblen els diaris de tot el món, aquestes històries que simplement busquen un impacte sense importar el seu contingut?

Són moltes les preguntes que planen sobre aquesta professió i algunes d’elles són les que també es formula el dramaturg Pau Miró en la seua obra Un tret al cap, amb la qual s’atreveix a reflexionar sobre les polítiques ultraconservadores del món occidental, l’alarmisme, la provocació i el pànic generalitzat... «Vivim en un estat de pànic generalitzat, que ha aconseguit provocar una reacció conservadora en els receptors de notícies. En els votants. En els ciutadans, al cap i la fi. Aquests busquen la manera més ràpida, precipitada, immediata i contraproduent de sentir-se segurs. Fabricar por per generar dependència de la protecció. Així doncs, no és estrany que en aquesta equació hi apareguin la intolerància i l’estigmatització del que és diferent. En això s’ha convertit descaradament Europa, i malauradament tothom n’ha estat còmplice», explica el propi Miró, qui advoca per la independència de criteri per combatre aquestes situacions. «Calen ciutadans ben informats per tenir els instruments necessaris que els permetin descodificar la societat en la qual viuen», assenyala, però, es pregunta de nou, «el periodisme es pot exercir amb llibertat?

Un tret al cap, que es representarà al Teatre Principal de Castelló el 18 de novembre, deixa algunes preguntes a l’aire. Es pot permetre la societat un periodisme conformista i poc desafiant amb les versions oficials (interessades) amb què sovint intenten acontentar-nos les estructures de poder? La periodista protagonista d’aquesta història —i que interpreta la gran Emma Vilarasau— s’adona que ha treballat massa anys condicionada pel paraigües d’un mitjà que la limitava. Però qui és el darrer responsable d’això? El mitjà o ella per permetre-ho? Quin preu té la independència de criteri en la nostra societat actual?

Pau Miró proposa una història tendra i amarga a la vegada, interpretada per tres personatges femenins que ens parlen de les formes diverses que pren la censura tant en l’àmbit públic com en el privat. Una obra de qualitat i de molta actualitat.