Vicente Tirado del Olmo realitza a través del seu projecte expositiu Visita guiada --que es pot visitar a la galeria Cànem-- una crítica en tota regla, un toc d’atenció, sobre un fenomen turístic sense precedents, l’anomenat «turisme negre».
A què ens referim quan parlem de «turisme negre»? Per què atrau a milions de persones a l’any? I des de quan s’ha convertit en un negoci? Aquestes són només algunes de les preguntes que l’artista es qüestiona i posa en dubte a través de la seua obra.
Per entendre millor aquesta proposta, cal ressenyar que el «turisme negre» és aquell que s’organitza per visitar llocs o zones relacionades amb la mort, el dolor i la tragèdia humana a gran escala, com Auschwitz, la Zona Zero de les Torres Bessones o la presó d’Alcatraz, entre altres, que actuen com a fenòmens de masses. Morbós? Resiliència? Connexió? No sabria afirmar el per què, però fa la sensació que l’ésser humà necessités aproximar-se a qualsevol vivència propera a la mort a la recerca d’alguna cosa. D’alguna manera, un se sent insignificant i impotent, la tristesa i la desolació t’inunden al mateix temps que aconsegueixen certa immunitat contra aquests sentiments, descontextualitzant el dolor i l’horror de la guerra, convertint-lo en un simple «parc d’atraccions».
De la mateixa manera, la present mostra, que romandrà oberta fins al 24 de juny, també es fa ressò de la correspondència que va mantenir el científic Albert Einstein amb el «pare» de la Psicoanàlisi Sigmund Freud, un intercanvi epistolar i intel·lectual en què es preguntaven sobre el per què la guerra, o si és possible controlar l’evolució mental de l’home com per posar-lo fora de perill de la seua psicosi d’odi i destructivitat. Freud va escriure sobre la gana d’odi i destrucció que l’home alberga en la seua naturalesa, així com de l’instint d’agressió i autodestrucció que expliquen les innombrables crueltats que l’ésser humà ha comès al llarg de la història. Així que pot resultar obvi que, després de superar un dels períodes bèl·lics més notables de la història contemporània d’occident, l’ésser humà senti una atracció i fascinació per tot allò que estigui relacionat amb la guerra.
PROFUNDA REFLEXIÓ
Així mateix, podríem dir que aquest projecte del castellonenc Vicent Tirado del Olmo indaga sobre les arrels d’aquest fenomen «inherent» de la nostra naturalesa, alhora que planteja una reflexió sobre l’individu contemporani, que sembla trobar respostes a les seues inquietuds només a través del consum en massa. I tot això ho fa presentant les seues obres en políptics a manera d’escenari amb les principals conteses del segle XX: Oradour sur Glane, Omaha Beach, Ypres, Vimy Ridge, Breendonk, Belchite i Sachsenhausen. Els políptics, al seu torn, estan compostos per nou fotografies ordenades seguint un patró fix, és a dir, gairebé totes les composicions presenten buits en una part o una altra. En ells es plasmen les visites guiades a camps de batalles, els seus memorials, cementiris... transformats en «parcs temàtics». D’aquesta manera, l’artista deixa constància de la major revolució turística del segle XXI, reflex de la societat postmoderna i de la globalització. Una societat que commuta el dolor i la violència a plaer; pur entreteniment per al típic ciutadà occidental —estàndard—, que està acostumat a mirar la crueltat de les guerres del tercer món a la pantalla de televisió mentre sopa.
En definitiva, és aquesta una mostra que pretén sacsejar i alertar l’espectador sobre la pèrdua d’humanitat i insensibilització que es pateix actualment al món, i que fa que el públic reflexioni sobre el futur de la societat.
