Existeixen llocs concrets en què el protectorat i inspiració d’Euterpe sembla més que evident. Són racons que amb el pas del temps s’han convertit en espais de peregrinació, poblacions gairebé místiques en les que s’han forjat algunes de les majors icones de l’harmonia i el cant del segle XX. Ciutats com Liverpool, per exemple, o el barri d’Harlem, a Nova York, o Seattle, van ser el bressol del pop, el jazz o el grunge. Tampoc es poden obviar al país nord-americà urbs com Detroit, seu de la Motown, o la texana Austin. I, per descomptat, és d’obligat compliment citar a l’estat de Tennessee, que ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament del rock and roll i la música blues en ciutats com Memphis o Nashville.

A Nashville se la coneix com Music City USA gràcies a la seua important indústria discogràfica i per albergar la seu del Country Music Hall of Fame. D’aquesta ciutat del sud-est estadounidernse han sorgit cantants i músics de fama internacional, com l’arxiconeguda diva Taylor Swift, la banda de rock sureny Kings of Leon o Duane i Gregg Allman, és a dir, els fundadors de The Allman Brothers Band, probablement un els millors conjunts de country rock que han existit mai i un dels 100 millors artistes de tots els temps segons la revista Rolling Stone.

Diuen que els primers colons que van desembarcar a la fi del segle XVIII a la ribera del riu Cumberland van celebrar que havien arribat sans i estalvis tocant acords en el violí i amb balls de taloneig. Així, amb aquest ritme, es van donar les primeres notes de la història de la que des d’aquest moment seria la «Ciutat de la Música», Nashville, on es pot escoltar molt bona música les 24 hores del dia, els set dies de la setmana i els 365 dies de l’any. Tot i que és la capital del country, també hi ha lloc per al pop, rock, gospel, americana, bluegrass, jazz, clàssica, música cristiana contemporània, blues i soul gràcies als seus més de 120 escenaris de música en viu, un veritable goig per als amants del ritme i la melodia.

UN ‘NARRADOR’ DIFERENT // D’aquest racó del planeta és també el guitarrista i compositor William Tyler, membre d’aquest projecte genial de Kurt Wagner (Lambchop) que fa poc va delectar a un públic més que entregat aquí a Castelló, i de Silver Jews, el conjunt de David Berman. El fet d’haver tocat al costat d’aquests dos singulars músics li ha proporcionat les eines bàsiques per establir el seu propi camí en solitari, un camí en el que construeix i estructura els seus discos amb aquest aura de personatge solitari a la recerca d’un significat. No és d’estranyar que el crític Sam Sodomsky assegurés que Tyler «no és un narrador tradicional». No ho és, ni molt menys, ja que es serveix únicament de la seua guitarra per explicar les seues històries. No hi ha veu, no la necessita. És la delicadesa o l’enèrgic ritme que imprimeix en cada cançó la qual va desgranant els passatges d’un relat que ens convida a recórrer aquells paratges una miqueta desolats, aquestes vides de futurs truncats o en els quals s’intueix cert indici d’esperança. I és que en els seus treballs el guitarrista i compositor no ofereix optimisme ni pessimisme sinó més aviat un comentari serè i mesurat en la nostra època d’ansietat.

Després de fer de teloner d’una altra d’aquestes bandes indescriptibles com la formada per Jeff Tweedy i John Stirratt (entre d’altres), és a dir, Wilco, Tyler visitarà la capital de la Plana gràcies al SONS, Cicle de Músiques Independents de Castelló. Aquest serà el concert que tanqui la programació de tardor d’aquest projecte màgic que mai deixarà de sorprendre’ns. És més, potser hàgim assistit a un dels millors tardors musicals dels últims anys si tenim en compte la visita de Lambchop i les actuacions de Tom Brosseau o Heather Woods Broderick —el divendres passat al costat de Rauelsson en el cicle Encontres—.

William Tyler ens presentarà el seu últim treball Modern Country, temes melòdics que no resulten tan eteris però que hipnotitzen d’igual manera. Un concert que promet oferir una experiència que val la pena viure.