“Una invitació a gaudir de la música, el cinema i els entorns d’aquestes arts”, amb aquestes paraules es presentava fa deu anys la primera edició del Cinemascore-Mostra de música en directe i cinema, un projecte cultural singular i innovador que va sorgir de l’Aula de Cinema i Creació Juvenil del Servei d’Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I i l’associació cultural Septiembre Recuerdos, en l’actualitat representada per la promotora castellonenca BornMusic de José Luis Cuevas. Una iniciativa en la qual interaccionen aquestes dues arts, la música i el cinema, en els seus diferents vessants, en un mateix escenari, que cerquen propostes de qualitat i originals que ens transmeten noves experiències sensorials, sempre enriquidores.
Durant aquests deu primers anys de trajectòria, la mostra ha anat variant en els seus continguts, perfeccionant la seua naturalesa original fins a depurar els seus atributs i aconseguir un resultat únic en tot el territori nacional. Si en les primeres edicions la programació estava formada tant per projeccions de documentals de temàtica musical com ara Ramones. End of the Century de Jim Fields i Michael Gramaglia, The Devil & Daniel Johnston de Jeff Feuerzeig, o pel•lícules de ficció amb una vinculació amb la música, tant per la seua temàtica, Sinfonía en soledad: Thirty Two Short Films about Glenn Gould de François Girard, dedicada a la figura del pianista canadenc, o per la seua banda sonora com és el cas de Demonlover d’Olivier Assayas composta originalment pel mític grup Sonic Youth. A aquestes projeccions se’ls sumaven concerts en directe de músics de reconegut prestigi internacional o nacional amb alguna vinculació cinematogràfica, pel seu univers sonor, com és el cas de Pascal Comelade o Joan Miquel Oliver, del grup Antònia Font, o per la seua doble faceta, com ara Andrew Bird com a cinèfil confés i membre de la Chicago Short Film Brigade, que va realitzar el 2007 la seua única actuació a Espanya abans d’aconseguir el seu actual èxit internacional o la memorable actuació del músic, cantautor i també actor, Bonnie Prince Billy. En aquests primers anys també es va començar a germinar el que acabaria sent l’essència principal de la mostra: la fusió en un mateix escenari de música i cinema, en la qual els artistes interpreten, en directe, la seua particular i exclusiva versió sonora per a la pel•lícula que es reprodueix en pantalla.
Aquesta essència sorgia com un homenatge i referència als orígens del cinema, on les projeccions cinematogràfiques solien estar acompanyades d’una banda sonora interpretada en directe per músics, generalment un pianista, encara que també es donava el cas de qualsevol altre tipus de formació, que al seu torn s’acompanyava d’un orador qui narrava l’argument d’allò que veia en pantalla. Amb aquesta referència, les primeres projeccions de música en directe i cinema realitzades en el Cinemascore van estar compostes generalment per pel•lícules de l’època muda del cinema, com va ser el cas de la primera projecció, ¡Que viva México! de Serguei Eisnestein amb música del trio francès NLF3, que tres anys després tornarien a interpretar la seua banda sonora per a la primera pel•lícula d’animació de la història Las aventuras del príncipe Achmed de Lotte Reiniger, així com altres títols clàssics del cinema mut com ara La edad de oro de Buñuel amb música de Sebastian Schuller, Fausto de Murnau acompanyat pel grup de culte dels 90, Cul de Sac, El gabinete del Dr. Caligari amb D-Fried o la projecció de l’obra mestra de Dreyer, Vampyr, amb la interpretació amb prepared piano de Hauschka. Però, la peculiaritat d’aquestes propostes respecte a les clàssiques projeccions de cinema mut i música en directe és que l’aportació musical sorgeix de grups contemporanis de diversos estils: folk, rock, pop, electrònica, experimental, etcètera, que assumeixen el repte d’embarcar-se en el projecte d’acompanyar una pel•lícula amb una nova recreació musical pròpia, original i fins i tot en alguns casos exclusiva per a les projeccions en el Cinemascore.
D’aquesta manera, a poc a poc, va anar germinant la singularitat del festival, amb la confecció d’un ideari en el qual tant la part musical, com ja hem comentat, com la visual, estiguera composta per obres contemporànies, amb pel•lícules de menys de quaranta anys d’existència, sense descartar, per descomptat, seguir projectant grans clàssics i joies d’altres èpoques del cinema.
Fins al moment, s’han realitzat més d’una trentena de projeccions/concerts, amb músics tant de caràcter local com ara Duometrie, del percussionista Enric Monfort, Rauelsson, Ramón Godes & Alejandro Royo, Grup d’Autoajuda, Pleasant Dreams…, nacionals com ara Arbol, Ursula, Santiago Latorre, Tortel & El Hijo… i internacionals com ara Balmorhea, Huntsville, Sofa Surfers, per partida doble, Nancy Elizabeth, Joan Shelley… cadascuna d’aquestes amb la seua respectiva parella cinematogràfica.
Deu anys després, el Cinemascore segueix amb força i amb ganes de seguir oferint l’oportunitat de fer-nos gaudir amb propostes arriscades, singulars, úniques i de qualitat. Després de nou anys al Teatre Municipal de Benicàssim, al qual, des d’aquí, agraïm tot el suport durant aquests anys, aprofitem aquesta efemèride per canviar d’ubicació i traslladar-nos al Paranimf de la Universitat Jaume I, i també de dates, ja que passem del mes de juny als dies 5, 7 i 8 del mes de febrer.
Un any més, convidem tothom a deixar-se sorprendre i seduir amb aquesta mostra audiovisual, mai millor dit. H
*Coordinador de l’Aula de Cinema i Creació Juvenil
