En aquest començament del curs, us vaig oferir la setmana passada una primera reflexió sobre les actituds que estem cridats a viure aquells que volem prestar un servei a l’Evangeli, davant de les dificultats que trobem en el moment actual per a l’anunci del missatge cristià i la transmissió de la fe. Podríem resumir aquella primera reflexió dient que les dificultats no ens han de llevar l’alegria.
Però açò no basta. Encara sabent que l’eficàcia del nostre treball no depèn de nosaltres, tenim l’obligació moral de buscar camins per viure millor el nostre compromís i perquè aquest siga més eficaç. A nosaltres ens correspon posar tots els mitjans. Per això, en aquesta segona reflexió vull suggerir-vos dues coses concretes que podrien ajudar a millorar la vida pastoral de les nostres parròquies i comunitats.
En primer lloc, no podem oblidar que la tasca de l’evangelitzador és, abans que res, donar testimoni d’una fe que creu i viu de veritat. Els xiquets i joves que participen en les activitats de les nostres parròquies, la primera cosa que han de veure en cadascú de nosaltres és uns creients autèntics. Per això, la primera responsabilitat que tenim és cuidar la nostra fe i créixer cada dia més en ella. Si nosaltres no creiem i vivim de veritat allò que anunciem. Això implica participar en les celebracions en les nostres parròquies i ser homes i dones que treballen i que preguen.
En segon lloc, hem de cuidar la nostra formació. La complexitat del nostre món exigeixen una millor preparació. No podem limitar-nos a repetir el que hem fet sempre d’una manera rutinària. No hem de donar per suposat que als xiquets i joves d’avui els resulta comprensible el llenguatge de la fe. Hem de conèixer i comprendre millor la nostra fe per poder explicar-la i fer-la comprensible al nostre món. A més no oblidem que la transmissió de la fe és un acte de comunicació. H
*Bisbe de Tortosa
