Diumenge que ve, coincidint amb el començament del temps d’Advent, iniciem a l’Església la celebració d’un any dedicat a la vida consagrada. El papa Francesc vol que tots els cristians valorem la riquesa que és el do la vida consagrada, i que aquells que han lliurat la seua vida al Senyor renoven el desig de viure la seua vocació i de créixer en el servei de Déu i de l’Església.
La vida consagrada, en la seua gran varietat de camins, ha sigut i continua sent una benedicció per a tots els cristians i per al nostre món, i una riquesa immensa per a l’Església. Quan pensem en el testimoni de caritat i de servei als més pobres, malalts i ancians; en l’heroisme i la generositat de tants missioners i missioneres; en la dedicació a l’ensenyament viscuda amb generositat i amb desig d’evangelitzar; en l’entrega de tants monjos i monges a l’oració per la salvació de tots els homes, etc... no podem més que donar gràcies a Déu. Si tot açò no haguera existit i no fóra viu, la vida i el testimoni de l’Església serien molt més pobres. Aquest any hem d’agrair al Senyor el do de la vida consagrada. Si ens preguntem què és el que mou a tants cristians a una generositat i a una entrega tan grans a la causa del Regne, descobrim que únicament hi ha un motiu: La seua entrega radical a Déu.
Per això, no ens ha d’estranyar que els instituts de vida consagrada que han existit i existeixen hagen donat tants sants a l’Església. Açò és el més valuós que la vida consagrada ofereix a l’Església: el testimoni d’una santedat viscuda amb radicalitat i de veritat. M’agradaria que tots els cristians i cristianes que viuen una vocació de consagració aprofundiren en el testimoni dels membres dels seus instituts que han sigut proposats per l’Església com a exemples. Aquest és el camí per a una autèntica renovació de la vida consagrada i perquè aquesta forma de vida torne a ser atractiva per a aquells joves que senten el desig de seguir al Senyor. H
*Bisbe de Tortosa
