El Credo comença referint-se a Déu Pare totpoderós per després confessar-lo com a Creador del cel i de la terra, reprenent així l’afirmació inicial de la Bíblia: “Al principi, Déu va crear el cel i la terra” (Gn 1,1). Nosaltres creiem que Déu és l’origen de totes les coses i que en la bellesa de la creació es desplega la seva omnipotència de pare que estima.
Gràcies a la fe comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem no prové de simples aparences (Hebreus 11, 3). Reconeixem l’Invisible distingint les seves petjades al món visible. Podem llegir el gran llibre de la natura i entendre el seu llenguatge (Sal 19, 2-5); però és necessària la paraula de revelació per arribar a la plena consciència de la realitat de Déu com a creador i pare.
Déu va voler crear un món material on situar el seu amor diví, amb criatures que li corresponguin en llibertat. Sis cops es repeteix la frase: «Déu veié que ... era bo» (vv. 4.10.12.18.21.25), per concloure després de crear l’ésser humà: «Déu veié que tot el que havia fet era molt bo» (v. 31). Tot el que Déu crea és bell i bo, impregnat de saviesa i d’amor, perquè l’acció creadora de Déu porta ordre i harmonia, aporta bellesa. D’aquesta meravella nosaltres hem estat constituïts “custodis”, com diu el Papa Francesc. Professar la fe cristiana en Déu Creador implica prendre consciència i compromís de gratitud envers Déu, així com d’amor a la vida: tota vida, especialment la més fràgil. La Bíblia no és un manual de ciències sinó il•luminació de la veritat profunda de les coses, segons la qual el món té el seu origen i estabilitat en Déu, que segueix sostenint-ho. Hi ha un designi sobre el món que neix de l’Esperit creador. Creure això il•lumina qualsevol aspecte de l’existència i dóna valentia per afrontar l’aventura de la vida amb confiança i esperança. H
*Administrador diocesà de Tortosa.
