Internacionalització, una paraula que costa de dir i més encara d’aconseguir allò que significa. Som part d’una ciutat menuda i discreta que es localitza en un lloc meravellós i acollim i estimem als que venen de lluny. Així ens veiem, però no deixa de ser difícil fer-nos vore. En els últims anys, Castelló ha segut descoberta per un nombre creixent de persones provinents d’altres països. Això ha segut possible gràcies a la labor de moltes persones, dels Patronats de Turisme, de l’aeroport de Castelló, i en una part considerable, a la labor de la Universitat Jaume I.
Segons la RAE, «internacionalitzar» significa «convertir en internacional allò (un territori, costum, servei, jurisdicció, etc.) que és d’una sola nació o estat». Des de la perspectiva d’una universitat, internacionalitzar és un terme molt ampli. És fer atractiva la nostra oferta d’estudis per a l’estudiantat d’altres països i facilitar-los la possibilitat d’estudiar ací. Però també és fer que tota la comunitat universitària de l’UJI tingue experiències internacionals, que els programes dels seus estudis no siguen només vàlids a l’Estat espanyol, que els seus coneixements de llengües estrangeres els permeta comunicar-se i relacionar-se fàcilment en estudiants, professors i personal d’administració d’altres indrets i que puguen tindre una experiència vivint més enllà de les nostres fronteres.
Durant els últims vuit anys, internacionalitzar la universitat ha segut un dels objectius prioritaris del Vicerectorat d’Internacionalització, Cooperació i Multilingüisme. En aquest moment, més de 300 estudiants ixen cada any a altres universitats a fer part dels seus estudis o pràctiques de grau, màster i doctorat i un número semblant venen a la nostra universitat. Aproximadament 1 de cada 5 estudiants té una experiència a l’estranger i la resta tenen l’oportunitat de conèixer i conviure en estudiants d’Itàlia, França, Alemanya, Holanda, o el Regne Unit a Europa, i també de Corea, Colòmbia, Taiwan, Argentina, Mèxic, Japó o Xina. En els últims anys s’han consolidat els dobles títols internacionals, és a dir, l’oportunitat que s’ofereix a estudiantat d’Enginyeria, i d’Administració d’Empreses i de Finances i Comptabilitat d’obtindre un títol de grau oficial per una universitat d’un altre país al mateix temps que l’obtenen per l’UJI, només fent una estada de 1 o 2 cursos a l’altra universitat. A més a més, en els propers anys també se’ls oferirà a l’estudiantat la possibilitat d’aconseguir el segell de grau internacional, cursant un mínim del 50% dels crèdits en anglès i aportant un certificat del B2 de llengua anglesa o una altra llengua estrangera.
Però no són sols els estudiants els que tenen l’oportunitat de tindre una experiència internacional. En aquest curs, uns 70 professors i professores han visitat alguna universitat per fer una estada docent o formativa, és a dir, per a donar classe en una assignatura o aprendre, parlant en professors i observant classes, com es fa classe a altres països. A més a més, uns 30 professors estrangers han fet el mateix a la Universitat Jaume I, aportant la seua experiència a la docència, en molts casos impartida en llengua anglesa. Enguany, a més a més, del 23 al 27 d’abril celebrarem la I International Staff Week, dedicada a l’Esport i les Relacions Internacionals a la que està prevista una assistència de 60 persones dedicades a la docència i a l’administració provinents de països com França, Alemanya, Polònia, Eslovènia o Lituània, entre altres.En el cas del personal d’administració, les estades breus són apreciades per tal de comparar els procediments a l’UJI en els que es segueixen en altres indrets.
Tot això, tots aquests intercanvis i tota aquesta internacionalització no seria possible sense el saber fer i el treball de l’Oficina de Relacions Internacionals i del seu extraordinari equip, al programa Erasmus+, i a tres empreses privades: el Banc de Santander, BP Oil i, l’última que s’ha incorporat, UBE Europa.
Però, per què cal internacionalitzar? Cal conèixer el món i tot el seu abast per a dimensionar i situar els nostres problemes i els nostres èxits, així com els coneixements que adquirim. Cal conèixer a les persones, el que pensen i el que opinen, per tal de matisar les nostres opinions i respectar als que són diferents. Cal conèixer altres universitats per tal de comparar la manera de treballar i també, per què no? per tal d’apreciar el que es té a casa. Cal conèixer les empreses estrangeres, com treballen i quins són els seus objectius per tal de poder compartir-lo en les empreses locals.
I què aporta la internacionalització de l’UJI als que no formen part de la comunitat universitària? Supose que us haureu fixat en el creixent número de persones estrangeres que es poden trobar pels carrers, les que viuen ací, que alquilen les vivendes o les comparteixen en famílies de Castelló (gràcies al Family Programme de l’Ajuntament), i gaudeixen dels serveis de la ciutat. I també les que conviden els seus amics i parents a visitar-los i tornen a l’estiu per vacances. Eixos ja ens coneixen, ja saben que sempre seran acollits com a casa seua. I és per això que alguns d’ells, juntament amb els nostres estudiants i personal docent i d’administració, s’ofereixen a actuar com ambaixadors i ambaixadores de l’UJI, donant-nos a conèixer a aquells que encara no han tingut l’oportunitat de visitar-nos. La internacionalització ens ajuda a créixer i de segur que ens farà una societat millor en el futur.
*Vicerectora d’Internacionalització, Cooperació i Multilingüisme
