Llengües, llengües, llengües

Vivim a Castelló, una ciutat gran o menuda, segons el criteri emprat per a valorar-la. En tot cas, volem ser un poble obert al món, sense renunciar a la nostra cultura i la nostra llengua. Conèixer altra gent de tot el món i relacionar-nos-en pot ajudar-nos a acomplir aqueix objectiu. La visita a les nostres terres de delegacions de països com ara Suècia, Xina, els Estats Units, Japó o altres, moltes vegades amb interès per relacionar-se amb la Universitat Jaume I, pot significar més turisme, més comerç i més clients per a la nostra indústria i producció agrícola. Però, a aquesta gent cal entendre-la i atendre-la, i per això cal saber llengües estrangeres, almenys una llengua de comunicació internacional com és l’anglès. A més a més, caldrà després parlar-los de qui som, com parlem i quines són les nostres tradicions a Castelló, per així donar-nos a conèixer i que comencen a valorar la nostra universitat, la nostra gent i la nostra llengua i cultura.

Però no sempre els estrangers són capaços de triar Castelló com a destinació. Som un punt xicotet en el mapa. Tot i que, cada vegada més, els nostres esforços es veuen recompensats amb segells de qualitat, com el que recentment ens avala com una de les millors universitats del món i l’onzena de l’estat espanyol, segons el prestigiós rànquing de Xangai, encara costa que ens trien com a destinació. És bo per a tots, doncs, eixir i donar-nos a conèixer personalment. Això és el que fan els centenars d’estudiants que cada any trien un lloc on fer una part dels seus estudis, amb una beca europea o proporcionada per alguna empresa privada del nostre entorn. També comptem amb professorat i personal d’administració que fa estades més o menys llargues en altres universitats. Són els nostres ambaixadors i ambaixadores UJI, que aprenen molt de com es fan les coses en altres parts del món i al mateix temps deixen una llavor: fullets i informació de la Universitat Jaume I i de la ciutat i província de Castelló, i alguna xarrada informativa. A més a més, es donen a conèixer com a professionals i estudiantat d’una universitat de prestigi.

Al Vicerectorat d’Internacionalització, Cooperació i Multilingüisme tenim com a objectiu atraure i acollir estudiantat, professorat i personal d’administració estranger que ens tria per a fer una estada o fer els seus estudis. També volem que se senten com a casa seua i que hi haja convivència amb la nostra comunitat universitària. Amb aquest objectiu, l’Oficina de Relacions Internacionals organitza actes de benvinguda i activitats com UJIllengües (28 de setembre a les 20.00 hores al pub Terra), una trobada d’estudiants en què poden portar menjars dels seus països, i on trobaran una parella per a practicar la llengua que vulguen aprendre. Pot ser el valencià, el castellà o l’anglès, però també l’italià, el rus, el grec o fins i tot el xinès.

Però, les llengües cal aprendre-les a poc a poc. És per això que molts pares trien l’aprenentatge d’una llengua estrangera com a activitat complementària per als seus fills. I moltes vegades es pregunten: «Quina és la millor manera d’aprendre una llengua? És suficient anar a l’acadèmia tots els anys?». Les respostes depenen de les persones que estan aprenent i, sobretot, de la motivació de cadascú. Aquesta motivació està lligada molt sovint a l’aplicació i l’ús de la llengua. Les llengües, no podem obviar-ho, s’utilitzen per a comunicar-se. El fi últim de l’aprenentatge d’una llengua no pot ser omplir un examen escrit amb les respostes correctes. Cal que les persones practiquen la llengua amb altra gent. També aprendre coses noves mitjançant una altra llengua pot ser motivador; per això, en aquest moment s’està promocionant la impartició d’assignatures en altres llengües que l’estudiantat està aprenent: la docència en anglès i en valencià és habitual a l’UJI. Això es pot complementar amb programes de televisió o continguts audiovisuals apropiats en internet, o fins i tot converses amb gent que es troba lluny, en altres països, mitjançant les tecnologies, unes ajudes que no existien fa uns anys per a aprendre llengües estrangeres.

En tot cas, és convenient saber quin és el progrés del coneixement lingüístic. És possible estar molts anys aprenent una llengua i no avançar en el seu coneixement. La certificació lingüística és el mitjà que existeix per a mesurar-ne la progressió i per a garantir que els coneixements lingüístics són adequats per a una determinada tasca. Per exemple, un estudiant ha de poder acreditar un coneixement suficient de la llengua de docència dels estudis que vol cursar en una universitat estrangera. En el moment que inicie el grau a la Universitat Jaume I, cal que prenga una decisió sobre si més endavant vol anar a Itàlia, França, Irlanda, Indonèsia o Alemanya, per mencionar només uns quants països entre els quals pot triar. Segons la seua decisió, pot matricular-se en alguns dels cursos que ofereix el Servei de Llengües i Terminologia, que de ben segur li semblaran interessants. Després caldrà fer l’examen, que també li podran ajudar a preparar des d’aquest servei, i ara, a més, des d’unes noves instal·lacions més accessibles a la comunitat universitària.

*Vicerectora d’Internacionalització, Cooperació i Multilingüisme de l’UJI