En acabar les festes de Pasqua celebrem la solemnitat de la Pentecosta. Estem davant la culminació del temps joiós de la resurrecció del Senyor amb l’enviament de l’Esperit Sant, que és el gran do que regala a l’Església i a tota la humanitat. L’Esperit és per a molts cristians un gran desconegut. Ens costa comprendre la seua missió, perquè, si la comparem amb la de Jesús, ens sembla poc concreta. En canvi, és tan important perquè sense la seua acció, l’obra de la salvació no continuaria endavant.
En primer lloc, l’Esperit ve per culminar l’obra de Crist, portant a compliment i plenitud la fundació de l’Església. Crist havia cridat als deixebles que el van seguir. A eixa comunitat és enviat l’Esperit Sant el dia de Pentecosta per a convertir-se en el principi i fonament de la seua unitat interior en l’amor i la caritat. L’Esperit no ve a una església ja constituïda, sinó que és enviat per a constituir-la. Per l’acció de l’Esperit Sant l’Església és també enviada a la missió. Es tracta d’una missió universal: vol abastar a tots els pobles i cultures, però sense anul·lar-les ni suprimir-les, sinó purificant-les i integrant tot allò de bo que hi ha en elles. Per l’acció de l’Esperit l’Església és capaç d’obrir-se sense por a tota la humanitat i rep d’Ell la força per transformar aquest món en Regne de Déu. Per l’acció de l’Esperit l’Església és constantment renovada en santedat. El Concili Vaticà II ens ensenya que la santedat de l’Església és vertadera, encara que imperfecta, perquè les imperfeccions i els pecats estan presents en els seus membres. Ningú dels qui formem part d’ella podem presumir de ser cristians perfectes. Tots tenim consciència de què podíem ser millors.
Que la solemnitat de la Pentecosta ens porte a donar gràcies al Senyor perquè ens ha cridat a formar part de la seua Església, a comprometre’ns més en la nostra missió i a créixer en el desig de viure una santedat cada dia més autèntica.
*Bisbe de Tortosa
