Dimecres que ve comencem a recórrer el camí quaresmal que ens portarà a la celebració de la pasqua, acompanyant el Senyor en l’entrega de la seua vida per nosaltres i celebrant la seua victòria sobre el pecat i la mort. Més que un temps de solemnitats i ritus externs, la quaresma és un moment de gràcia i de conversió interior per a superar la mediocritat de la nostra vida cristiana, tornant a Déu de tot cor i creixent en l’amistat amb el Senyor.
En el text evangèlic que es proclamarà el dimecres de cendra, pres del Sermó de la Muntanya (Mt 6, 1-8. 16-18), escoltarem una advertència: «Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin» (Mt 6, 1). Si l’almoina, l’oració i el dejuni queden en el secret de la nostra relació amb Déu, rebrem la recompensa del Pare. Per això, si volem viure aquest temps amb autenticitat cristiana, no oblidem que l’important no és el que fem de cara a l’exterior, sinó el que puga ocórrer en l’interior de cadascú de nosaltres: la conversió de la nostra vida, de les nostres actituds, pensaments i sentiments.
L’actitud espiritual decisiva que ens portarà a una autèntica conversió és l’obertura a la voluntat de Déu, estar a l’escolta del que vullga dir-nos a cadascú de nosaltres en el nostre interior.
El papa Francesc, en el missatge per a la quaresma d’enguany, comentant la paràbola de l’home ric i del pobre Llàtzer (Lc 16, 19-31), ens recorda que la «veu» del Senyor ens arriba a través del germà necessitat i de la Paraula de Déu. També ens ensenya aquest text evangèlic que la cobdícia, que «és l’arrel de tots els mals» (1 Tim 6, 10) és el que ens cega i ens impedeix obrir el cor tant al germà (el ric es mostra indiferent enfront de la pobresa de Llàtzer), com a la Paraula de Déu (els germans del ric no es converteixen perquè no volen escoltar els profetes i tampoc ho farien encara que ressuscitara un mort).
*Bisbe de Tortosa
