El darrer diumenge del temps ordinari celebrem la solemnitat de Jesucrist rei de l’univers. És una festa d’esperança. Els cristians tenim la certesa que per la resurrecció de Jesús, el pecat i la mort no tenen l’última paraula en la història de la humanitat; i sabem que tots els anhels de veritat i de vida, de justícia, d’amor i de pau que hi ha en el cor de l’home, es faran realitat quan el Senyor torne en glòria i majestat.
Amb la persona, les accions i les paraules de Jesús, especialment amb la seua mort i resurrecció, es va sembrar la primera llavor del Regne de Déu en el nostre món. L’Església, obeint el seu Fundador, està per continuar escampant eixa llavor. Per poder realitzar aquesta missió no ha rebut de Crist ni armes, ni riquesa ni poder, perquè ni la força o la por són el camí perquè eixe Regne creixi entre nosaltres. Els instruments per a aquesta missió són altres: la paraula de l’Evangeli, la gràcia dels sagraments pels quals arriba al cor dels homes la vida nova del ressuscitat, i el manament de donar testimoniatge de l’amor de Déu en el servei als més pobres i necessitats. El text evangèlic que es proclama aquest any, que és la gran paràbola del judici final, ens recorda que entraran en el Regne de Déu els qui hagin practicat les obres de misericòrdia.
En aquesta paràbola el Senyor ens està indicant també com i quan es fa present el Regne en el nostre món: quan donem de menjar o beure al famolenc i a l’assedegat; quan visitem els malalts i els presos; quan vestim al nu i hostatgem al sense sostre.
No obstant això, quan contemplem la història de l’Església i veiem la gran quantitat de sants que s’han pres seriosament aquesta paraula de l’Evangeli, descobrim que el pas de Jesús per la història de la humanitat no ha sigut inútil i que val la pena continuar treballant perquè la humanitat arribe a la meta que Déu li ha preparat.
*Bisbe de Tortosa
