El mes de maig, que en la tradició catòlica està dedicat a la Mare de Déu, conclou amb la festa de la Visitació de Maria a la seua cosina Elisabet. Estem davant del segon esdeveniment de la vida de Maria que ens narren els evangelis. Continuant amb les meditacions sobre els misteris de la seua vida, que vam iniciar fa dos setmanes i que estaran presents durant la celebració de l’any jubilar marià que el Papa ha concedit a la nostra diòcesi, us invito a reflexionar sobre alguns detalls d’aquest esdeveniment.
L’evangelista Sant Lluc ens diu que durant el diàleg que l’àngel Gabriel va mantindre amb Maria en el moment de l’anunciació, li va comunicar que Elisabet havia concebut un fill. La seua reacció davant d’aquest anunci va ser alçar-se i posar-se en camí «de pressa» (Lc 1, 39) per anar a trobar-se amb la seua cosina. La ràpida reacció de Maria és model de com hauríem de reaccionar els creients en relació amb els assumptes que tenen a veure amb Déu. Si va anar sense pensar-s’ho és perquè per a Ella el primer i el més important era prestar atenció a coses de Déu.
La trobada amb Elisabet és també model de diàleg entre dos persones que, a l’estar plenes de l’Esperit Sant (Lc 1, 35. 41), viuen en l’àmbit de la gràcia de Déu: comparteixen el goig de la fe i no rivalitzen entre elles, com sovint fem les persones, per veure quina de les dos era més important.
L’escena conclou amb el magníficat. Maria, que habitualment roman en el silenci, en aquest moment obri el seu cor a Déu i ens deixa entreveure també a nosaltres els sentiments que suscita en Ella l’Esperit Sant: lloança a Déu; alegria en el Senyor; humilitat; proclamació de la santedat, la misericòrdia i la fidelitat de Déu no sols amb Ella, sinó amb el seu poble, amb els humils de la terra, amb els darrers del nostre món i, en definitiva, amb aquells que tot ho esperen de Déu el seu salvador.
*Bisbe de Tortosa
