Existeix una creença popular molts estesa en la nostra societat què afirma que com abans s’aprenguen les llengües molt millor. Concretament, moltes i molts estarien d’acord en què com abans s’adquirisca l’anglès més fàcilserà. A més a més, així els xiquets i xiquetes que sàpiguen aquesta llengua, a partir dels 5anys ja poden anar afegint-hi l’alemany o el mandarí. Una volta tenen ‘automatitzat’ l’anglès,ja no cal preocupar-se’n massa, com quan aprenen a anar en bicicleta.
Malauradament, això no és així. Una llengua no és una habilitat psicomotora. No tenim cap evidència científica que confirme aquesta idea. Aprendre llengües no és una tasca fàcil ni pels infants ni pels adults. Durant més de deu anys, expertes en l’adquisició de l’anglès han demostrat que no és cert que com abans millor. Els seus estudis revelen que mostren millors competències els qui van començar a aprendre anglès als catorze o als setze anys front els qui havien encetat aquest procés d’aprenentatge als sis anys. A més a més, no hi ha prou en aprendre a parlar en anglès als 5 anys. El coneixement lingüístic s’ha de mantenir per evitar la fossilització. Els processos d’atrició són molt comuns en parlants multilingües, per què és complicat tenir cura de totes les llengües tant a nivell individual com, sobretot, a nivell social. La complexitat d’aquests processos s’incrementa quant aquests sistemes estan en les primeres fases de desenvolupament, com és el cas dels menuts. Per això, s’adquireix molt ràpid i també (aparentment) s’oblida amb celeritat.
Una altra creença que sens dubte genera major consens, és la de les hores d’instrucció necessàries per aprendre llengües. Ací es sol fer referència a percentatges per garantir la mateixa exposició a la o les llengües desitjades. Moltes hores d’anglès a l’escola o total immersió seria doncs el ideal per adquirir-la.Ara bè, no hi ha cap evidencia científica queconfirme aquesta creença. Aprendre una tercera llengua no és una qüestió d’hores. De fet sabem des de l’àmbit de la neurolingüística que l’adquisició d’una tercera llengua no es una qüestió de quantitat, sinó de qualitat. És molt més efectiva una hora d’exposició activa a l’anglès mirant un dibuixos animats, llegint contes o jugant que moltes hores d’instrucció formal en aquesta llengua.
Les creences populars molt sovint no estan basades en resultats científics. Aquests últims provenen de la investigació que sol dur-se a terme a les universitats públiques, per cert. La investigació sobre el multilingüisme destaca els beneficis vinculats al coneixement de més de dues llengües. Aquest beneficis afecten tant als més majors com als més menuts de la societat. S’ha demostrat com l’ús de dues o més llengües retarden i disminueixen les possibilitats de desenvolupar malalties com l’Alzheimer. El coneixement de més de dues llengües en infants augmenta la seua creativitat, capacitat metalingüística i competència comunicativa. En el cas dels joves i també els adults hi ha una clara diferència en la seua sensibilitat comunicativa front a la dels monolingües que aprenen anglès com a segona llengua. Per tant, podem dir que el multilingüisme és beneficiós per tota la societat.
Hi ha dos aspectes clau per aconseguir arribar a aquest coneixement de llengües: (I) introduir accions socials i exposició a l’anglès evitant sempre el doblatge, i (II) fomentar el bilingüisme social promovent les llengües minoritzades, el valencià en el nostre cas.
Aquestes accions --que ja s’han dut a terme amb èxit en altres contextos-- no provenen de creences sinód’estudis rigorosos. A Finlàndia i a Mèxic s’estudien els beneficis de l’educació en Sami o en Zapoteco, respectivament. Ací tenim resultats que demostren que l’educació en valencià afavoreix l’adquisició de l’anglès i en conseqüència el desenvolupament trilingüe.També tenim proves de l’efecte positiu de l’exposició regular al valencià i al anglès. Desafortunadament, les opcions per escoltar la nostra llengua s’han reduït dràsticament (i.e. sense accés a TV3, Catràdio, RTVV). Si a aquesta reducció sumem el encara imperant doblatge al castellà tant al cinema com a la televisió, el foment del multilingüisme passa molt inadvertit, és gairebé inexistent.
Els millors resultats en coneixement de llengües els trobem a comunitats on les administracions fan ús de les evidències científiques i no de creences populars. L’educació i la formació lingüística d’una societat és un aspecte clau en el seu desenvolupament, en la seua capacitat crítica, i en la seua autoestima lingüística.
Els nostres infants són molt afortunats per poder conèixer dues llengües que coexisteixen i que els dona avantatges clars per adquirir l’anglès. Cal aprofitar aquesta circumstància i beneficiar-se de la investigació. La recercaconfirma que es necessita més valencià a l’escola i al carrer i més exposició natural a l’anglès per ser trilingües. També per aconseguir aquesta fita és urgent evitar el doblatge i què el valencià torne als mitjans audiovisuals.
D’aquestes i d’altres qüestions, en parlarem al Club de Debat: Anem pel bon camí en la promoció del plurilingüisme? que tindrà lloc a la Llotja del Cànem aquest dilluns 3 de març a les 18h.
Retallar i malbaratar recursos en la educació lingüística no pot ser gratuït. No pot ser coincidència que se’ns deixe sense accés a mitjans en la nostra llenguai que al mateix temps s’eliminen unitats d’escoles en valencià. Quan li he explicat al meu fill de set anys el contingut dels últims decrets aprovats en matèria d’educació, m’ha contestat amb un rotund “Per què ho acceptem?” H
*Directora de la Unitatd’Educació Multilingüe (UEM-UJI)
