«Ni els polítics són filòlegs ni el valencià és moneda de canvi»

--Nova etapa a l’AVL. Faça un balanç del seu primer mandat, i explique’ns quins són els objectius dels pròxims cinc anys.

--Crec que han sigut cinc anys molt productius, de molta transcendència. L’aprovació i la posterior edició del Diccionari normatiu valencià ha sigut el fet més important, juntament amb la Gramàtica normativa valenciana. És una obra magnífica de la qual tots els valencians ens hauríem de sentir orgullosos. També han sigut anys positius per a la projecció interior i exterior de l’AVL. I respecte als pròxims anys, espere que siguen igualment productius amb una clara consciència d’eixir al carrer perquè necessitem estar més en contacte amb la societat.

--Pregunta del milió, sobretot ara que la qüestió lingüística ha tornat a Les Corts: valencià i català són el mateix?

--El nostre valencià és la llengua romànica que també es parla a Catalunya, a les Illes Balears i en altres territoris, llocs on rep el nom de català. És la definició del Diccionari normatiu valencià, i és una bona definició. Per favor, no podem estar sempre en el mateix punt. Hem d’avançar. El valencià no és el joc de l’oca. Els polítics no són filòlegs i esta qüestió no pot ser moneda de canvi. Sentit comú i trellat.

--Per què creu que es torna a pegar la volta política a la llengua en l’hemicicle? No n’hi ha prou?

--Bé, eixa pregunta hauria de fer-la a aquells que han presentat la proposició en Les Corts. Ací a Castelló ningú està preocupat per estes qüestions, fins i tot els membres d’eixe mateix partit polític ho tenen més que clar. Com he dit adés, la llengua no pot ser objecte de controvèrsia. Ja està bé.

--Per a quan la pau lingüística? Entre els grups polítics valencians, vull dir, que sembla que facen bandera d’aquest tema; i entre ens com l’AVL i la RACV.

--L’Acadèmia ha treballat des de la seua constitució per a aconseguir eixa pau. Sóc optimista i estem en el camí de tancar velles disputes. L’AVL busca la concòrdia amb entitats valencianistes, com ara la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Si tots som valencians i tots parlem la mateixa llengua, no podem viure d’esquena els uns dels altres.

--I al carrer?

--L’ús social és l’assignatura pendent. Hem avançat molt en l’escola amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, però l’impacte en el carrer no és tan visible com voldríem. En eixe terreny estem tots implicats. Per sort, la situació no és igual en tot el territori. Per exemple, a Castelló està prou millor.

--Què s’ha de fer per a augmentar l’ús social del valencià, a Castelló en particular, i a la Comunitat en general?

--La solució està en mans de tots els que estimem la llengua. Dir que cal defendre el valencià i parlar només en castellà no és coherent. En els últims anys hem vist que, des de les institucions, els nostres representants han fet visible el valencià. Això és molt positiu. Si la gent escolta diàriament que el president de la Generalitat, per exemple, parla en valencià, identifica el valencià com una cosa important. També Castelló és un bon exemple d’esta tendència en l’ús de la llengua. A nivell polític, la major part dels regidors i diputats provincials ho fan ja amb tota normalitat. Crec que eixe és el camí i hem d’avançar en esta direcció.

--De vosté diuen que és conciliador, bon ambaixador de l’AVL en les institucions, i que estén ponts de col•laboració contínuament. Quines són les línies de treball de l’Acadèmia respecte a això?

--Crec que les coses cal explicar-les i explicar-les el millor possible. Jo no sóc partidari de les imposicions, és millor convéncer. En estos últims anys hem avançat prou en eixa direcció i els resultats ens han acompanyat. Hui podem dir que l’Acadèmia és una institució que s’ha guanyat el respecte i la consideració d’altres institucions, tant de dins com de fora de la nostra Comunitat. La llengua està per a unir, mai per a dividir.

--El Govern del Botànic té la promoció del valencià com a un dels eixos de les seues polítiques, a l’escola i també a l’Administració. Què en pensa?

--Tot és millorable, però crec que la protecció del valencià per part de l’actual Consell és inequívoca. S’ha de valorar positivament l’increment del valencià en l’escola com en l’Administració. Som una comunitat amb dos llengües cooficials, però els valencians tenim tot el dret del món a ser atesos amb la nostra llengua.

--És el nou decret educatiu de plurilingüisme el millor que es pot fer? Valencià i anglés van de la ma, què li sembla? I què passa amb els castellanoparlants?

--L’Acadèmia ha fet algunes consideracions per a intentar millorar el nou decret, però des d’un punt de vista general el nou decret representa un avanç significatiu. Crec que, si cal protegir una llengua, és el valencià. El castellà no ha estat mai en perill, per tant, em resulta un argument demagògic dir el contrari.

--La nova RTVV, transmèdia, vertebradora, amb més producció pròpia… com diu la nova direcció. Quin paper deú tenir el valencià?

--Si volem una llengua normalitzada per a vertebrar el territori, caldrà que la futura ràdio i la televisió pública valenciana siga totalment en valencià. Això és fonamental. Per a fer el contrari, ja tenim altres mitjans públics de titularitat estatal en què el valencià és simplement testimonial.

--Diu el conseller Marzà que l’AVL és l’ens normatiu del valencià, però hi ha qui discrepa. Què en pensa?

--El conseller Marzà té tota la raó. No perquè ho diga ell, sinó perquè la Llei de Creació de l’Acadèmia ho diu clar i ras. L’AVL és la institució normativa de la llengua pròpia. Som una institució de la Generalitat valenciana i protegida per l’Estatut. Les discrepàncies són molt respectables, però l’autoritat normativa és competència exclusiva de l’Acadèmia.

--Hi ha una cadira buida a l’AVL. Vosté va dir en el seu programa electoral dos coses (entre altres): que vol incorporar acadèmics de prestigi i dones. Es conjugaràn ambdues coses?

--Sí, en este moment hi ha una vacant i en breu iniciarem el procediment per a cobrir-la. La nostra idea és incorporar una dona amb la intenció d’equilibrar el nombre d’hòmens i dones al si de la institució. Estic segur que trobarem la persona idònia, encara que és prompte per a parlar de noms.

--Castelló, com està posicionada a nivell lingüístic valencià?

--Les dades de Castelló som prou positives, però tampoc són per a tirar coets. Hem d’insistir en l’ús social de la llengua. I quan dic ús social, em referisc a la utilització de la llengua en tots els àmbits: al carrer, en casa, en el treball, amb els amics… Ens queda molt per fer.

--Castelló està ben representada en l’Acadèmia?

--(Somriu) Les terres de Castelló sempre han estat ben representades. Dels vint acadèmics i acadèmiques actuals, cinc som de Castelló: Joan Francesc Mira, Lluís Meseguer, Josep Palomero, Rafael Ramos (vicepresident) i jo mateix que sóc de Vila-real. //