el 9 d’octubre de 1238, quan Jaume I estava conquistant València, el Palau-castell de Betxí encara no havia bastit els seus murs. Però alguna cosa devia estar coent-se al mateix lloc, com testifiquen els esquelets trobats a la zona i datats cap a l’any 1160.Tanmateix, però, uns 200 anys després s’iniciaven les primigènies obres del castell. Era la llavor incipient de la construcció que més tard es convertiria en el Palau, la joia renaixentista i orgull del nostre poble.

Ara, 779 anys després, tornem a celebrar un 9 d’octubre molt especial. Perquè al sentiment valencià nostre s’afegeix la culminació de la II Fase de Recuperació del monument, que ha obert les portes a tots els veïns i visitants este cap de setmana, aprofitant el nostre gran dia. El Palau, és patrimoni de tots els valencians i valencianes.

procés de recuperació

Crec, sincerament, que el procés de recuperació en què estem immersos és un exemple de gestió, de diàleg i de negociació a tots els nivells. En primer lloc, perquè a través de les jornades de portes obertes realitzades al bell mig de la Plaça Major i de cara a tots els veïns i veïnes es van poder encarar els usos de l’edifici. Entre ells, els de la cafeteria i de les dependències municipals, que van sorgir justament d’esta recollida d’idees.

En segon lloc, perquè totes les administracions han posat el seu granet d’arena: la Diputació, la Generalitat i el Govern Central, independentment del seu color polític. I això, en estos moments actuals, pren un valor especial, ja que per damunt de les diferències ideològiques dels governants de cada entitat, s’ha tingut una altura de mires exemplar per recuperar el Palau. I eixe fet, no només és d’agrair públicament, sinó també de reivindicar-lo.

finançament

Crec sincerament que eixe ‘modus operandi’ és el que hauria de primar en el finançament del País Valencià. Perquè no pot ser que any rere any tornem a estar per davall de la mitjana en transferències de l’estat i, alhora, també en inversions, cosa que suposa empobrir-nos cada vegada més com a poble. Caldria que els màxims dirigents posaren en primer terme els interessos generals de la gent i no miraren qui mana ací o allà.

Les xifres oficials, a bastament sabudes però malèvolament silenciades, parlen per elles mateixa. El nostre territori, amb una població que suposa l’11% del total de l’estat, només rep entre el 5 i el 6% de finançament. Això, traduït a xifres concretes, vol dir que l’estat recapta al nostre territori 5.800 milions d’euros anuals, mentre que només ens en transfereix 4.400. És a dir, 1.400 milions menys dels que hauríem de tindre. Any rere any. Tots els anys.

reivindicacions

Hui és 9 d’octubre, el dia gran de la nostra terra, a la qual estimem i per la qual treballem. Reivindiquem tots els nostres drets, sense voler ser més que ningú, però tampoc menys.

I al mateix temps a Betxí tenim, enguany, un especial al·licient per gaudir-lo com cal. Perquè acabem de recuperar un trosset de la nostra història i de les nostres arrels gràcies al treball de tots i a la col·laboració de molts. Celebrem-lo amb alegria, il·lusió i sentiment compartit. Feliç 9 d’Octubre a tots.