«El tracte personal és la gran fortalesa de la nostra Residència»

-Quan comença l’actual projecte de pedrera pel qual aposta desde fa anys el Villarreal CF?

--Durant els primers anys d’aquest nou segle. Abans, el club no tenia la força suficient per mantindre un gran nombre de jugadors de fora de la nostra província. Jo vaig arribar al club el 1999 per coordinar la infraestructura de residents, els seus estudis i la relació amb familiars. Vam començar de zero. Encara no havia residència. En aquella època vivíem ambs els xics en diferents pisos.

-Vas començar tu amb moltes ganes i ara sou un equip molt més ampli i experimentat.

--A dia de hui, és un altre món. Tenim un equip de formació molt complet que ens permet encarregar-nos amb solvència de tantes labors. Al principi, tots, fèiem una mica de tot. En l’actualitat, entre psicòlegs, professors i tutors som al voltant de 30 persones treballant en la parcel·la acadèmica dels nostres jugadors.

-Quan es va construir la Residència i quants xiquets albergava al principi?

--La Residència es construeix en 2001 i es va inaugurar el 2002. Al principi, només tenia una planta. Als tres anys, es va augmentar la capacitat, construint una altra més. En un primer moment, només teníem a 30 xiquets quan encara viviem en pisos. Després, prop de 40 jugadors van començar a conviure en la Residència el primer any. Ara, tenim una capacitat de 100 persones i tenim prop de 90 jugadors.

-L’aposta del club pel futbol base ha estat sempre un pilar clau.

-El club ha crescut molt. Ha apostat seriosament per la formació. Els jugadors disposen del millor material i totes les facilitats per formar-se acadèmicament i per divertir-se en el seu temps lliure. Ordinadors, televisions i consoles de nova generació, que els ajuden a gaudir del temps lliure. Els últims cinc o sis anys han estat determinants en el nostre creixement. S’ha donat un important pas cap endavant.

-Què signifiquen els xics de la Residència per a tu?

-Al final, crees uns vincles i un estat personal i emocional important amb ells. Sobretot, perquè tu formes part d’ells i ells de tu. Encara que molts ja no estiguen ací els tens presents. Generes una relació molt intensa. No sabria dir si és fraternal o té un caire més paternal.

-Hauràs vist créixer a molts xics en el Villarreal CF.

-Sí. Encara que la majoria són jugadors que porten molts anys açí. La continuïtat dels xics, que arriben com infantils i alcancen el filial, és un dels èxits del club. Els grups són molt estables.

-Manteniu el contacte amb els exjugadors que han passat pel planter?

--Mantenim un contacte amb els jugadors que s’en van i anem a veure’ls quan juguen a prop d’aquí. De vegades, també ens visiten. En general, el contacte amb ells és prou bo.

-Què creus que signifiquen els tutors i coordinadors per als xics de la residència?

--Els tutors som persones referents per a ells. Hem de tenir una conducta correcta i un itinerari de vida adequat. Al final, es tracta que vegen en tu una persona de confiança i que et transmeten allò que els preocupa i que puguen recórrer sense problema a nosaltres a la recerca d’ajuda.

-Abans d’enviar a un xic a la residència, els pares voldran conèixer la forma de treballar de l’entitat.

--Clar. És fonamental. Quan venen a conèixer les instalacions, intentem convèncer-los que ens confien una feina tan complexa com és l’educació dels seus fills. El que busquem és ser transparents i ensenyar què és el que fem aquí. Ens comprometem a dedicar-nos plenament a ells, ajundant-los en el seu creixement.

-Quina creus que és la fortalesa de la Cantera Grogueta respecte a la resta d’escoles nacionals de futbol base?

--La importància que li donem al pla personal. Aquí estem totalment pendents dels xics i busquem que la seua família no pense que s’han anat a viure fora, que mantinguen el contacte molt viu amb els seus familiars i que vegen que el club és transparent pel que fa a l’actuació amb els seus fills. Portem molts anys treballant l’aspecte personal. El club també ha apostat molt en aquest sentit. Sense anar més lluny, el projecte ‘Endavant’ és molt humanitzant i s’adapta de meravella amb l’aspecte formatiu.

-Com ho feu perquè els xics no se centren únicament en el futbol i presten atenció a la faceta acadèmica?

--Busquem per tots els mitjans estimular els resultats positius, sempre busquem idees de com premiar i fomentar la motivació en els estudiants membres del planter. Intentem que se senten acompanyats en aquest aspecte com ho estarien en la seua família, celebrem els aniversaris o, per exemple, els regalem algun videojoc quan podem. Anem creant estímuls perquè ells tinguen motivacions extrafutbolístiques.

-Arribar a ser futbolista professional no és fàcil. Per això és important no descuidar la parcel·la acadèmica, ¿no és així?

--Evidentment sabem que ser professional del futbol és complicadíssim. Per això, nosaltres busquem protegir el seu futur des de la seua formació. Ens preocupa bastant aquest aspecte perquè al final no tots arribaran a ser professionals.

-Com t’imagines el projecte de futbol base d’aquí a deu anys?

--No m’ho havia plantejat. El creixement és constant en totes les parcel·les. Però crec que la joia de la corona del projecte és la residència, és a dir, la pedrera. És la parcel·la que més potencial té i es protegeix i s’aposta per ella. La nostra il·lusió és que en deu anys la majoria dels que arriba a Primera haja passat per aquí.