UNA PEL·LÍCULA:

EL DIABLE VESTEIX DE

PRADA.

UN LLIBRE:

ESCOLTA EL MEU COR.

UN MENJAR:

PAELLA.

UN VIATGE:

ITÀLIA.

UN ARTISTA:

JARED LETO.

ANY I LLOC DE NAIXIMENT: 2000 (17 ANYS), CASTELLÓ.

ESTUDIS: CURSA SEGON DE BATXILLERAT A L’IES CARMELITAS.

TRAJECTORIA: ENGUANY HA SIGUT SEGONA A LA COPA D’ESPANYA CAIAC DE MAR (JUVENIL B K1) I SUBCAMPIONA D’ESPANYA DE CAIAC DE MAR (JUVENIL B K1 I K2 AMB ERICA SALVADOR).

Amb 17 anys, la piragüista castellonenca Lledó Clausell Bueno s’ha convertit en una gran promesa del caiac. Tant és així que en el seu primer any com a juvenil, l’esportista del Reial Club Nàutic de Castelló ha sigut subcampiona d’Espanya juvenil en k1 i també en k2 amb la seua companya Erica Salvador.

SEmDCom et vas iniciar al piragüisme?

—El meu germà va començar a practicar aquest esport. Jo tenia llavors 11 anys, vaig anar a veure’l, em va agradar i la setmana següent ja m’havia apuntat també.

—Què és el que et va agradar?

—Sempre m’ha agradat el contacte amb l’aigua, amb la mar, i a més m’oferia veure el Port de Castelló des d’una altra perspectiva.

—Et va sorprendre alguna cosa?

—Jo veia que els majors tenien una tècnica molt acurada amb la pala, i això és el que més em va costar d’aprendre. Cal molta constància i practicar moltes hores.

—Com vius les competicions?

—Al principi se’m feia dur i em semblaven molt llargues. Ara encara em pose nerviosa al principi, però quan estic a l’aigua ho oblide, i encara que competir és dur, ja no se’m fa llarg perquè m’agrada.

—Quin ha sigut el millor moment?

—Quan vaig ser segona al Campionat d’Espanya a Vilajoiosa, on a més va ser la primera vegada que feia una cursa de 22 kms, i quan vaig ser subampiona amb Erica.

—És molt difícil competir en K2?

—Nosaltres fa dos anys que competim juntes i al principi ens va costar acoplar-nos, coses com la manera de seure o moure la pala, però ara ens surt tot quasi sense adonar-nos-en. Enguany hem entrenat juntes molt poc i al Nacional ens va eixir tot perfecte.

—Què et va faltar per a guanyar?

—Puc ser que vaig perdre forma física a l’inici de temporada perquè vaig estar dos mesos sense moure’m per una malaltia a les cames.

—Creus que es valora este esport?

—Amb l’èxit de Craviotto als Jocs Olímpics sembla que es comença a tindre en compte, però és un esport molt bonic i no es valora prou.