Josep Miquel Moya Torres (Gandia, 1963) és el director general d’Esport a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Nascut el 15 de novembre de 1963 a la capital de La Safor, és l’encarregat de planificar les polítiques esportives del Govern valencià. En aquesta entrevista aborda els temes d’actualitat en el món esportiu i avança també les línies principals de la seua gestió.

—Quines novetats presenta enguany el programa formatiu Escola de l’Esport a la Comunitat Valenciana i, en concret, a les comarques de Castelló?

—El programa formatiu de la Direcció General d’Esport contempla, inicialment, 17 cursos, presencials o semipresencials, amb temes ben diversos que van des de qüestions específiques, lligades a esports concrets, com el rem tradicional, la pilota o les activitats de muntanya, a d’altres més genèrics o transversals, des del punt de mira de la preparació física (obesitat, rendiment esportiu, hidratació...), de l’ètica de l’esport (dopatge), de la seua promoció (esport adaptat, igualtat...) o de la gestió. Dic inicialment perquè durant l’any es poden organitzar altres jornades que s’incorporaran a la programació. Val a dir que la majoria d’elles tenen caràcter gratuït i convide a consultar-les en la pàgina web de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, on trobaran tota la informació.

Enguany hem començat una incipient descentralització perquè compten amb jornades que es desenvolupen a les comarques de Castelló (Borriana o Vila-real) i d’Alacant (Elda, Alacant, Alcoi, Dénia i Torrevella). A Castelló, concretament, ha tingut lloc la dedicada al rem tradicional a l’Escola de la Mar de Borriana i també fa poc una sobre activitat física saludable i tractament de l’obesitat en la infància que es va desenvolupar a l’Institut Miralcamp de Vila-real.

—Quins són els objectius d’aquesta iniciativa i com es veuen els pròxims anys?

—Com es pot comprovar el públic destinatari de les jornades pot ser també divers, des de professionals de l’esport passant per gestors o directius de clubs o de federacions. El que es pretén és construir un lloc on tractar aquells temes que interessen, per la seua actualitat (drets de formació dels esportistes, programa Erasmus+, responsabilitat penal i civil dels entrenadors) o la formació dels agents vinculats. Volem que esdevinga un referent en la formació esportiva.

—Està estudiant-se en aquestos moments algun tipus de mesura per a previndre conductes violentes en l’esport de base?

—La veritat és que és una qüestió ben preocupant. A banda dels continguts tècnics i físics, la pràctica de l’esport ha d’anar aparellada a uns valors concrets. La immensíssima majoria dels monitors, entrenadors i mares i pares així ho entenen. Dissortadament hi ha qui no i, sobretot, en algun esport concret assistim a comportaments incívics i violents què hem d’eradicar. La Llei de l’Esport preveu sancions, molt contundents, per a aquestes conductes i ja hem aplicat vàries. A banda d’això, cal, encara, fer molta pedagogia i per això alguna de les jornades de formació de l’Escola de l’Esport es dediquen a aquest problema.

—Quines claus marquen la nova temporada pel que fa al programa Pilota a l’Escola?

—El programa Pilota a l’Escola ha crescut molt aquestos darrers anys, entre altres coses perquè prenguérem la decisió de no deixar fora cap col·legi que demanara participar-hi. Així, enguany en són quasi 400 els centres que participen i es preveu un creixement semblant per a l’any que ve. Ens plantegem, per tant, una major dotació econòmica i allargar el període d’execució perquè és complicat coordinar tants centres en quatre mesos.

—Quins altres programes similars a aquestos s’estan realitzant en l’actualitat o en projecte?

—Enguany hem començat el programa Esport a l’Escola, que pretén acostar esports no majoritaris a l’alumnat, perquè els coneguen, reforçant així la tasca del professorat d’Educació Física. Han estat quasi 100 centres i han participat 10 federacions esportives, que ampliarem fins a 12 per al curs vinent. Estem molt contents del resultat, i així ens ho han transmés col·legis i federacions, i pensem que és un projecte que ha d’anar eixamplant-se progressivament.

—Quines tasques estan fent-se amb les federacions esportives?

—Com heu vist, les federacions són una part essencial de la promoció esportiva i un agent col·laborador prioritari. Nosaltres així ho considerem i per això, a banda de les subvencions per a material o projectes de tecnificació, organitzem de manera conjunta molts dels programes públics, com els que ja he anomenat anteriorment, o els Jocs Esportius. Intentem augmentar les ajudes existents o establint-ne de noves, com la que hem convocat per a la participació en campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques i, sempre, amb un diàleg permanent.