Un equip de treball de l’Oceanogràfic de València ha aconseguit per primer cop al món detenir la malaltia que ha començat a arrasar la població de nacra, Pinna nobilis, el bivalve característic del mar Mediterrani. Es tracta d’una malaltia parasitària fins ara desconeguda en aquesta espècie que causa el protozou Haplosporidium i els estralls en la població han fet que la seua situació sigui declarada catastròfica.

La nacra viu principalment en les praderies de Posidònia oceànica i pot arribar a fer més d’un metre de longitud i sobrepassar els 20 anys d’edat. Les poblacions espanyoles han patit un significatiu augment de mortalitat en diferents zones del litoral des de mitjans de setembre de 2016, estenent de forma alarmant per les costes de la Comunitat, d’Andalusia, Múrcia i Illes Balears durant 2017 i s’ha constatat un descens de exemplars superior al 80%, en la majoria de casos, i arribat a moltspunts al 100%.

Procés // Davant aquesta dramàtica realitat, tècnics, biòlegs i veterinaris de l’Oceanogràfic de València han aconseguit tractar satisfactòriament i per primera vegada diversos exemplars d’aquesta espècie que està protegida per la Directiva Hàbitats de la UE i inclosa en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, el que suposa una troballa de transcendència per a la pervivència d’aquest bivalve, de gran rellevància en l’ecosistema marí, ja que, entre altres raons, aquestes nacres, que afavoreixen la biodiversitat marina, produeixen un ecosistema al voltant de les seves valves en el qual es reprodueixen i viuen altres espècies de micro invertebrats.

Esperança // Els exemplars tractats amb èxit mitjançant la introducció de canvis en salinitat, temperatura de l’aigua i alimentació formen part d’un projecte dirigit a aconseguir la maduració gonadal de l’espècie, amb vista a la seua reproducció per a la seua posterior reintroducció en el medi natural. Els individus estan sent cuidats per l’equip de Quarantena a les instal·lacions de l’Oceanogràfic preparades per a aquest projecte que desenvolupen de manera conjunta la Fundació Oceanogràfic i l’institut Imedmar (Universitat Catòlica de València).