Un equip d’investigadors de la Universitat Jaume I ha descrit la formació, l’evolució i la geometria d’una migració ascendent d’aigua salina d’origen marí --coneguda científicament com ‘upconing’-- la qual es considera la més gran mai detectada en un aqüífer costaner de la Mediterrània. Els resultats d’este estudi, realitzat conjuntament amb l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, s’han publicat a la revista Environmental Earth Sciences.

Este ‘upconing’ s’estén sobre una superfície de huit quilòmetres quadrats sobre el sector sud d’un dels aqüífers més sobreexplotats del litoral valencià (la Plana de Castelló) i està localitzat entre les poblacions de la Vall d’Uixó, Nules i Moncofa.

Este treball s’emmarca en una recerca més extensa desenvolupada durant tres anys a fi d’estudiar com recuperar els recursos hídrics costaners salinitzats, i ha comptat amb el finançament de The Coca-Cola Foundation. “Vam seleccionar este aqüífer castellonenc per ser un sector severament afectat per intrusió marina i per disposar d’infraestructures adequades per a fer recàrrega artificial”, afirma Arianna Renau-Pruñonosa, investigadora del Grup d’Investigació de Recursos Hídrics del IUPA.

EL PROCÉS

La tècnica analitzada per a recuperar els aqüífers va ser la recàrrega artificial, que durant sis mesos va consistir a injectar agua de bona qualitat (procedent dels excedents del riu Belcaire emmagatzemada en la bassa d’Acuamed) mitjançant pous d’injecció profunda i els resultats es van controlar en pous de control. “Durant dos anys hem fet un seguiment exhaustiu de com es comporta l’aigua subterrània en l’aqüífer. D’una banda, des del punt de vista de la hidrodinàmica, és a dir, del seu moviment, i també de la hidrogeoquímica, és a dir, la seua qualitat, i finament la quantitat”, argumenta Ignacio Morell, catedràtic d’Hidrogeologia i director de l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA). h