El Periódico Mediterraneo Opinión

Martes 9 Febrero 2010

Ahores d´ara, fent refer¨ncia concretament al teatre o a l´escena, tant se val, sembla que tornem a aquells enigmes que promulgava acertadamente Patrice Pavis, profesor de Teoria Semi²tica Teatral de La Sorbona (París), en relació al sacrilegi del teatre com a tasca difícil per ser un art complex on tots no arriben. Aix² segur.

Tanmateix, actualment el cinema i la vida anomenada moderna amb els seus afamats instruments i eines sofisticades est  esfumant un dels arts més  ntics.

Luigi Pirandello, autor, tot un literat, enamorat de la poesia del llenguatge i de la comunicació, afirmava que sense enigmes, sense imaginació, les persones mai no podrien suportarse, perqu¨ el teatre es un gran mirall capa§ de reflectir aquestes aparicions sense falsejar i enganyar.

Al teatre no es pot mentir. Quan es viu, l´actor o actriu amb intensitat reviu all² que vol ser pero mai no es veu ell mateix. Alehores es considera el teatre amb molt de respecte, siga el que siga, i se l´estima perqu¨ ens proporciona la nostra propia estima.

Un exemple es la com¨dia de costums, parlada amb la nostra llengua valenciana. Sófocles va pintar les persones tal com devíem d´¨sser i Eurípides tal com realment som.

El nostre teatre popular valenci , dignificat com es mereix, ens dona a con¨ixer tal com som i ens comportem al llarg de la vida quotidiana.

Amb la fertilitat d´imaginació que fins ara acompanya a les persones, procurem complir amb les premises marcades, llegint i escrivint obres de tota classe, de lluites i passions. El teatre, siga el que siga, és un gran mirall de la realitat.

Escriptor

Puedes compartir esta noticia usando estos servicios:

Comentarios (0)