Molts esperaven amb ànsies que el món cap al 21 de desembre; arriba a les festes de Nadals, sense un euro a la butxaca era calamitós, el propi Pare Noel, o els Reis d’Orient tenien els dits creuats esperant que aquest any no els tocara ja treballar, perquè quasi amb un de cada quatre ciutadans sense treball, amb els treballadors públics sense paga de Nadal i retallant-los per totes bandes, amb treballadors de les empreses privades o autònoms passant estretors mai vistes, ja ningú podia arribar a finals de mes, el món s’acababa el dia 21.

L’apocalipsi de Sant Joan ja ho deixava clar, els quatre genets, l’obertura dels set segells, les set trompetes..., penseu en ministres, en destrucció de drets socials com a trencament de segles o coses que pensàvem sagrades i consolidades, pensem en la bèstia tot té la seua lògica, allò de la caiguda de la Gran Babilònia (o la gran meretriu), com simbol de la perversió i la idolatria, la fi d’un cicle de mentides, fum i bogeria.

Nostradamus afirmava que el fin del mòn vindria amb la baixa dels cels d’un gran rei del terror, alguns interpreten que això dels cels era una metàfora al•legòrica al nord, algun ubiquen eixe nord en Galicia, i altres en Castelló, segons es faça la lectura territoria, el rei del terror per tant podria ser Rajoy, si es pensa en clau estatal, pel terror polític i social de les seues polítiques, o si es pensa en clau autonòmica seria Alberto Fabra, per la cara de terror que se li ha quedat a l’entrar a governar un Consell. Siga com siga, la fi del mòn ja el tenim ací, des de fa mesos, totes les profecies s’han complit però calia interpretar-les en el seu sentit just, és el que té escriure els textos de manera tant rebordonida, que a vore després qui després ho entén a la primera.

I és que, que m’expliquen si no com s’ha pogut passar del mite del Levante Feliz, on un esquirol podia creuar el País Valencià de grua a grua, on ens venien la moto de la plena ocupació i de ser l’enveja de tota Europa, a parlar ja de xiquets de famílies abans classe mitjana, que estan desnodrits o passen fam, si algú pensa que això no és un apocalipsi, no sé que espera. H