Amb motiu del Dia Mundial de la Bicicleta, celebrat dimecres passat, vull compartir algunes reflexions per tal de centrar el debat sobre les accions adreçades a recuperar la ciutat per a la gent que va en bici. Vila-real va ser una localitat on la gent es desplaçava majoritàriament a peu i en bicicleta. Abans que els automòbils i altres vehicles a motor s’imposaren, la major part de la població anava amb bicicleta a tots els llocs.

D’una banda, pels carrers i les carreteres no hi havia tants cotxes ni vehicles motoritzats, la qual cosa aportava un major grau de seguretat per als i les ciclistes; d’altra banda, la pressió de la societat de consum no era tan gran com ho és ara i alhora les possibilitats econòmiques per tal d’adquirir un automòbil tampoc s’havien democratitzat. Jo mateix, quan de menut em desplaçava fins a l’escola dels Evangelistes, anava amb dues rodes.

La bicicleta va desaparéixer pel seu canvi de significat. Ja no era un vehicle útil per a la mobilitat, sinó un artefacte antic, impropi de les persones que avançaven en l’escala social. L’automòbil, gran mite de la societat de consum, no podia permetre que ningú més li fera ombra. La preeminència de l’automòbil és la representació del triomf de la segona revolució industrial. Ara però, l’automòbil privat i la indústria del petroli semblen, a ulls de molta gent de les nostres societats, un llegat opressiu d’una època que cal superar si volem viure en un planeta habitable i en unes ciutats que estiguen fetes a la mida de les persones. La bicicleta condensa des de la llibertat individual a la consciència ecològica, l’exercici físic i la salut persona. Des de Compromís anunciem que Vila-real i Borriana estaran unides per carril bici i Bicivila’t creixerà: Tornem a la bici!

*Regidor d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic de Compromís per Vila-real