Divendres vaig tindre l’honor de llegir el manifest del Correllengua. I ho vaig fer com a vicealcalde de la ciutat de les Normes de Castelló.
El Correllengua, una activitat lúdica i reivindicativa que cada any mou desenes d’escolars de la ciutat, l’organitza una entitat privada. L’Ajuntament sempre li ha facilitat poder desfilar per la ciutat, i també fer l’homenatge davant el Rei. Divendres però, va ser diferent, perquè per primera vegada, l’Ajuntament de Castelló va rebre la flama i la va fer seua, com un símbol del compromís del govern municipal amb la llengua. De l’Administració local amb la llengua.
No sé si hi havia algú de l’oposició. Jo no hi vaig veure a cap membre. Sorprén que el PP, que es vol fer passar pel defensor del que anomena les senyes d’identitat, mai no hagués assumit com a part del moviment social de la ciutat, una festa que com esta. Bo, en realitat tampoc no sorprén tant. Només cal recordar que quan es va inaugurar l’aula didàctica dedicada a les Normes de Castelló, sita al Museu Etnològic, no es va posar a l’agenda municipal ni s’hi va convidar la premsa. Va ser un acte absolutament clandestí. Avergonyits de posar en valor un patrimoni col·lectiu, com són les Normes del 32.
Tant és així, que l’Ajuntament de la ciutat que havia aprovat, a proposta de Compromís, que s’iniciés l’expedient per reconèixer-les com Bé d’Interés Cultural, immaterial, mai s’havia preocupat de que l’expedient estés mort a un calaix de Conselleria. El Consell d’Alberto Fabra president va fer descarrilar la proposta del Govern municipal d’Alberto Fabra alcalde. Que la mà dreta no sàpiga el que fa l’altra mà dreta. Els avance que en la meua condició de regidor de Normalització Lingüística, ja n’he parlat amb el conseller i el secretari autonòmic, i l’expedient ha estat repescat. Tindrem notícies en breu.
Hui Castelló, com totes les ciutats del nostre entorn és multilingüe al carrer. Valencià i castellà conviuen mal que bé en la cooficialitat, però s’han incorporat moltes altres llengües al nostre dia a dia. Per això, cal fer un esforç en favor del valencià. Les llengües són instruments de comunicació, per això han nascut espontàniament, per entendre’ns. I el govern fugirà de la conflictivització que alguns partits pretenen. No ens tirarem les lletres pel cap, no gastarem la ç com una falç per a ferir. El valencià és patrimoni de la ciutat, del país. Ho és per als nascuts ací i ho ha de ser per als nouvinguts. No consentirem que esdevinga una barrera com alguns pretenen. El valencià és futur i el Correllengua ens ho recorda cada any. Ara, també a la porta de Ca la Vila. Passeu! H
*Vicealcalde de Castelló
