Amb l’expressió «crear escola» ens referim normalment a algú que pren la iniciativa i fa un pas endavant. Després, tothom va darrere i segueix el seu exemple. Crear escola no sempre es fa en positiu, sovint acaba sent el contrari.
Fa molts anys ja que es va aprovar el matrimoni igualitari. No obstant això, i malgrat l’avanç que va representar en aquell moment, això no ha evitat mai agressions, insults, discriminacions o burles. Sovint ens pensem que amb una signatura ho tenim tot fet. És cert que no cal caure en el negativisme absolut i almenys és més que res.
Tanmateix, ara que ens aproximem al 28 de juny i la Diada Internacional de l’Orgull LGBT, cal recordar que el fonament de qualsevol edifici ha de ser fort perquè l’estructura aguante. Eixe fonament sols pot ser l’educació. Els valors impartits als nostres centres han de passar per la llibertat, la igualtat, la llibertat, el lliurepensament, la tolerància i el respecte. Aquesta setmana ens hem lamentat d’una sentència de la vergonya que ens ha escandalitzat. Encara ens hem d’avergonyir perquè darrere hi ha qui ho tolera i qui fins i tot en algun cas ho justifica, judicial o moralment.
Sobre el paper, tots sabem que la discriminació, l’exercici de la violència sobre els altres, siga sexual o de qualsevol altre tipus, és absolutament rebutjable.
A l’hora de la veritat hi ha un sistema que fa figa per tots els costats. Sense una educació pública i igualitària podrem aprovar mil lleis i normes, però la discriminació i les injustícies no desapareixeran.
Lluitem, doncs, plegades, per una societat amb fonaments, per un país que no es quede amb banderes i paraules, sinó que faça arrancar d’una vegada per totes el veritable motor del canvi.
Creem escola!
*Regidor Compromís per Vila-real
