Quan són festes ens oblidem dels problemes, de les preocupacions. Uns més que altres.

Les festes de la ciutat es programen, es preparen, s’organitzen amb la finalitat que la ciutadania gaudisca de moments especials, de vivències úniques, de retorns a fer les mateixes coses que quan eres jove....

La tradició i la novetat van de la mà. Entre crítiques, entre lloances, entre partidaris i detractors.

El carrer està preparat per a assumir afluències de persones en moments puntuals, per resoldre les conseqüències de les aglomeracions.

I protestarem que no hi ha prou. Prou festa, prou descans, prou concerts, prou silenci... Prou celeritat en resoldre els problemes, prou policia al carrer, massa policia al carrer.

Poques denúncies, massa control. Festes per a tots i per a ningú en són prou.

Diversió per a xiquets, per a majors, per a joves, per a vells; Adaptada, accessible; Oberta, lliure, controlada...

Una cosa em preocupa de les festes. Per a massa gent són el moment de «desfasar-se», de fer allò que no faries la resta de l’any. Disfressar-te, transgredir, beure de més, menjar de sobra, quedar, oblidar, compartir. Però si en eixe desfase abusem, envaïm, agredim, això ja no és festa.

I de la mateixa manera que alguns donen consells sobre l’ús del cotxe, o de l’alcohol, des de la regidoria d’Igualtat volem recordar que les festes les han de gaudir tots però també totes.

Sense violència masclista. Perquè totes les dones sabem què significa tornar amb por a casa, alegrar-te si trobes algú pel camí, al mateix temps que vigiles per tal que ningú et faça res. I acceleres el pas si sents passos al darrere. Que hem abandonat llocs de festa perquè algú ens molestava i volíem fugir de la situació d’assetjament. Que tampoc en festes volem aguantar brometes i floretes i ens segueixen incomodant els comportaments masclistes i les mirades intimidatòries.

Perquè en festes, són legió els que els resulta difícil acceptar un NO per resposta. Els que estan convençuts que les dones van provocant o que si comencen a fer-los cas, s’ha d’aplegar fins al final.

ELS QUE CREUEN que dir «coses boniques» a les dones és el seu deure o que, carregadets de barreja, pensen que l’alcohol augmenta el seu valor sexual i són més desitjables.

A festes, hi ha els qui es plantegen com a objectiu «no deixar escapar ni una» i tocar tots els culs que puguen. Els que queden en grup per assetjar i afrontar les xiques. Els que riuen davant la por que provoquen.

Que se senten grans i importants, i superiors fent comentaris obscens a les dones. Alguns han begut, altres no.

El carrer, la nit, el dia, les festes, són perquè gaudisquen totes les persones.

Les xiques tenim tot el dret de gaudir de la festa sense haver d’estar pendents de perills que no afecten els xics.

Sabem que ningú té dret a imposar-nos res que no vulguem. Sabem perfectament si alguna cosa ens agrada, ens molesta o ens agredeix. Confiem en el nostre criteri. No és NO, també, i sobretot, en festes.

*Vicealcaldessa de Castelló