Ha de ser terriblement difícil trobar la pau i la serenitat després d’anys i panys dedicats a l’esforçada vida política. Més encara retrobar un treball adequat a la categoria adquirida durant la trajectòria política. L’expresident Camps --el dels tratges--, ha trobat acomodament --i un sou magnífic--, en el Consell Jurídic Consultiu després de doctorar-se brillantment en un tres i no res (hi ha qui, paradoxalment, durant el martiri d’un judici o penant en la presó es dedica a escriure les seues memòries i hi ha qui fa un doctorat). Un lloc a prop de casa i de poca feina. Carlos Fabra, ja jubilat, podria optar a obrir una consultoria fiscal i, amb tota seguretat, Rafael Blasco, àlies el conill, àlies Roger Rabbit, es dedicarà a l’assessorament de les ONG del món sencer.
Hi ha, però, qui conscient que la vida política no dura per a sempre --amb l’excepció de més d’un fantasma que viu pels passadissos de les institucions públiques--, torna a les arrels més arrels: l’agricultura. Com Juan Cotino quan renuncia a més de cinc mil euros de la seua devota dedicació exclusiva com president de Les Corts per a dedicar-se al conreu de caquis. Caquis Cotino només és la punta de l’iceberg que anuncia l’allau de productes Cotino --a més dels famosos barracons-col•legi i les residències subvencionades per a vells--, melons Cotino, cebes Cotino, bajoques Cotino... H
*Escriptor
