En un dia com avui, en què a Vila-real eixim al carrer a condemnar la violència masclista, Islàndia celebra la igualtat. Aquest país pioner innova una vegada més, obligant les empreses a què publiquen els salaris perquè se certifique que no hi ha discriminació per raons de gènere a cap ciutadà. Tots sabem què són les bones intencions en política.
Una injustícia mai acaba amb l’aprovació d’una llei. La igualtat entre hòmens i dones està consagrada en la mateixa Constitució, tanmateix, tots sabem que no s’aplica.
La discriminació social als homosexuals tampoc va acabar amb l’aprovació d’una llei. Molts m’han dit que Islàndia és socialment un país diferent al nostre. Tenen raó, allà la discriminació cap a les dones és molt menor que la del nostre país. I malgrat això, encara han volgut fer un pas més, aprovant una llei que obligue a demostrar el que fins ara sols eren bones intencions.
Ja hi ha altres països europeus que han dit que el seguiran. El Ministeri d’Afers Exteriors alemany ja ha dit que les alemanyes tindran el dret de saber què cobren els seus companys. La diferència d’aquest país és, de fet, de les pitjors de la Unió Europea, un 22%. En els dos extrems tenim una solució similar i esperem que ací no ens quedem enrere. Igualment, la proporció de treballadors i treballadores en grans empreses hauria d’equilibrar-se. Tant se val si som hòmens o dones, ningú de nosaltres hauria de voler viure ni participar d’una societat injusta i aquesta en què vivim encara ho és.
Mentrestant, al nostre Estat, l’ampliació a cinc setmanes del permís paternal no entrarà en vigor amb el Govern dels de Rajoy, ja que no es va aprovar a l’últim Consell de Ministres de 2017. Esperem que enguany alguns recapaciten i facen l’esforç de caminar cap a la igualtat i no només de boqueta.
*Regidor Compromís per Vila-real
