El debat obert en els últims dies per la possibilitat d’introduir classes de religió islàmica als centres educatius ens porta necessàriament a plantejar-nos fins a quin punt volem que la religió (qualsevol) entre en el currículum educatiu de l’alumnat valencià. Moltes veus s’han mostrat contràries al fet que els ensenyaments religiosos convisquen amb els científics, els lingüístics i els històrics, però el sistema que tenim ho permet.

Segons el reial decret aprovat pel Govern de Rajoy en 2014, a proposta de la Conferència Episcopal Espanyola, l’assignatura de religió catòlica està inclosa en el currículum educatiu de primària i de secundària. Si el nostre és un estat aconfessional, per què es fa esta excepció? Per no plantar-nos i dir «fins ací». Ho han tingut a l’abast el PP i el PSOE en tots els anys en què, alternativament, han estat al capdavant del Govern i han deixat passar l’oportunitat.

Tothom ha de ser lliure de triar si vol o no vol ser creient i per quina religió es decanta. Aquesta llibertat d’elecció la trenquem quan introduïm en un espai suposadament neutral com és l’aula els valors o les lliçons d’una determinada creença, valors i lliçons que s’haurien d’aprendre fora de l’aula i amb independència a l’hora d’escollir-los.

Les religions que es practiquen i s’han practicat en la nostra terra han deixat una petjada molt característica en el nostre vocabulari, la nostra arquitectura, la nostra cuina i la nostra manera de pensar. Aquesta mateixa setmana he visitat la catedral de Notre Dame, un espai religiós en el qual hi havia simultàniament persones de 30 o 40 nacionalitats que no s’havien acostat a l’edifici només com a creients (no sé si ho eren), sinó per apreciar el valor arquitectònic i històric d’una construcció molt associada a París i a França.

No podem descontextualitzar la realitat de les creences i és innegable que vivim en una societat cada vegada més multicultural i multireligiosa. Aquesta varietat ens enriqueix, però alhora també ens ha de servir per a acotar quins són els espais adients per a cada pràctica i l’educació ha de ser un d’aquests àmbits neutrals en els quals les xiquetes i els xiquets aprenguen des de la igualtat i la llibertat.

*Primera tinent d’alcalde d’Almassora