En els últims deu anys el status i prestigi atribuït a l’anglès s’ha incrementat considerablement, de manera que ja es considera la lingua franca per excel•lència. Ha passat de ser la llengua d’uns pocs a ser un habitual instrument de comunicacióamb altrespaïsos, empreses o institucionstant dins com fora de l’entorn Europeu. En 2012 entenem que el fet que lesnostresfutures conciutadanes i conciutadans dominen l’anglès constitueix una necessitat. Aquest fet reconegut per tothom ha afectat i sense dubte afectarà en breu el sistema educatiu vigent. La preocupació pel baix coneixement de l’anglès i els no massa bons resultats quant a l’ús d’aquesta llengua tot i haver-la estudiat durant gairebé 10 anys, ha fet que es duguen a terme una sèrie d’accions per potenciar i millorar el seu coneixement. Algunes d’aquestes accions a la Comunitat han estat la introducció de l’anglès en infantil o programes experimentals que augmenten considerablement la docència en aquesta llengua amb l’objectiu de promoure el trilingüisme (valencià, castellà i anglès).

Respostes informades a les preguntes: com s’adquireix l’anglès? què en sabem de la competència multilingüe, i del trilingüisme en infants? serien una bona base per confeccionar noves directrius curriculars. La investigació a aquest respecte ens diu que en el procés d’adquisició de l’anglès hi participen tant factors interns com factors externs a l’entorn escolar. Coneixem la importància de la motivació i la influència de les actituds envers les llengües.Sabem que el bilingüisme productiu, valencià-castellà, pot ser un avantatge important en l’adquisició de l’anglès com a tercera llengua. Tenim estudis que confirmen un millor desenvolupament comunicatiu en anglès dels qui utilitzen habitualment el valencià en la seua vida quotidiana (e.g. per veure televisió, escoltar la ràdio, per llegir, parlar, jugar etc.) front als qui tot i entendre’l no en fan ús. Per això, no podem ignorar la importància de promoure el valencià en el nostre sistema educatiu per poder gaudir dels avantatges del bilingüisme i aprendre més i millor l’anglès.

A més a més, hem analitzat les peculiaritats del desenvolupament trilingüe en infants. La interacció entre les tres llengües (valencià-castellà-anglès) en etapes de pre-alfabetització (2-5 anys) pot fomentar el desenvolupament pragmàtic, què sol ser prou distint al dels monolingües. Ara bé, aquestes avantatges sols es donen quan es fomenta tant el valencià, com l’anglès, tant dins com fora de l’escola.De fet, tot i ser clau en el procés d’adquisició, ni el bilingüisme ni el trilingüisme es pot garantir únicament des de les aules. Aquest fet s’explica a partir de la influència dels factors externs a l’entorn escolar esmentats adalt. Un exemple és el context sociolingüístic, això és, l’ús, la exposició, el prestigi o el valor que li donem a les llengües a casa, al carrer, al treball, als espais públics i als privats. Pensem a quina llengua o llengües exposem els infants quan surten d’escola o quines llengües ens senten utilitzar, en quina llengua els parlem o quines llengües solen ser presents a casa, per què aquests fets estan directament relacionats en el seu desenvolupament lingüístic. Segons l’entorn sociolingüístic podem estar ajudant i fomentant el procés encetat en l’escola o podem estar neutralitzant els efectes d’una escolarització bilingüe o trilingüe.En els actuals centres amb programes bilingües trobem exemples de diglòssia, doncs dins l’aula s’utilitza i fomenta el valencià o l’anglès però al pati o al menjador les xiquetes i xiquets interactuen en castellà.

A més a més l’adquisició és sols un aspecte inicial, després cal mantenir les llengües i aquest procés és present durant tota la nostra vida. La fossilització o pèrdua de fluïdesa en una llengua pot ser molt ràpid, uns mesos o uns anys, sobretot si es tracta com en el cas de l’anglès d’una llengua estrangera. L’escolarització en una llengua no garanteix el seu domini a deu anys vista. L’adquisició de l’anglès i el desenvolupament trilingüe és un aspecte molt complexe i no es pot abordar a partir d’intuïcions poc informades, ni es una qüestió de quantitat d’hores d’instrucció.

En la promoció del trilingüisme és fonamental comptar amb els agents directament implicats, professorat, direcció dels centres, pares/mares, estudiantat. A aquest respecte la motivació, informació i formació són crucials. Les i els mestres són qui coneixen la realitat de les aules, cal consultar-los i comptar amb la seua experiència, les seues necessitats, idees, iniciatives. Tenim un cos docent socialment infravalorat; per no mencionar el detall de la greu situació econòmica de l’educació pública. No podem menysprear la seua tasca, ni la seua implicació, fins i tot en moments difícils.

El professorat és molt valorat i respectat a Finlàndia amb els millors resultats educatius segons l’informe PISA. Resultats estrets de comunitats on es promou el bilingüisme suec-finès dels infants i no s’introdueix l’anglès fins els 7 anys. Curiosament, també les comunitats holandeses amb millor nivell d’anglès són les bilingües (frisó-neerlandès). Protegim doncs el bilingüisme dels nostres infants. Si volem que coneguen l’anglès,i que siguen competents en tres o més llengües, promoguem el valencià. No prenguem mesures contraproduents i informem-nos respecte a cóm s’adquireixen i es mantenen les llengües per planificar el seu ensenyament. Ser trilingüe no ens converteix en experts en trilingüisme. Aquestes i altres qüestions s’abordaran demà al Club de Debat Garanteix la incorporació de l’anglès en les escoles el trilingüisme de l’alumnat?, que es celebrarà a les 19 h. a la Llotja del Cànem de Castelló. H