L’any 1995, la Conferència General de la Unesco (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) va declarar, a París, el dia 23 d’abril com el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor. Es va triar aquesta data perquè coincidia amb la de la mort, l’any 1616, de William Shakespeare i de Miguel de Cervantes (tot i que alguns autors sostenen que en fou la data del soterrament). També s’esdevenia aquell mateix dia, l’any 1981, la mort d’un altre escriptor: Josep Pla.

A Espanya, tenim uns antecedents de la festivitat del llibre en el primer terç del segle XX. L’any 1925, Vicente Clavel Andrés, escriptor i editor valencià, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona que es commemorara a l’octubre de cada any el Dia del Llibre. A partir d’aquesta iniciativa, el rei Alfons XIII va signar un reial decret el 6 de febrer de 1926 que formalitzava de manera oficial el dia 7 d’octubre, dia del naixement de Cervantes, com a festa del llibre espanyol. Va durar pocs anys aquesta data triada, i per un altre reial decret de 7 de setembre de 1930 es va passar al 23 d’abril, pels motius ja comentats anteriorment. Més recentment, el reial decret 307/1993 consolida aquesta data del 23 d’abril, estableix activitats de foment del llibre i la lectura, i deroga els reials decrets anteriorment esmentats.

L’any 1931, any de la proclamació de la Segona República, el 23 d’abril a la ciutat de Barcelona coincidiren dues fires: el tradicional mercat de les roses pels carrers del voltant del Palau de la Generalitat i les parades de venda de llibres, amb motiu de la nova data per a la festa del llibre instaurada pel reial decret l’any anterior. Des de 1931 fins ara, a Catalunya i concretament a la ciutat de Barcelona el dia 23 d’abril, a més de celebrar la festivitat de San Jordi, té lloc la festa del llibre i la rosa.

La Biblioteca de la Universitat Jaume I de Castelló s’uneix a la resta d’institucions d’àmbit nacional i internacional per a celebrar actes tots els 23 d’abril. L’acte principal està centrat en l’exposició i posterior préstec dels llibres que han triat els membres de la comunitat universitària, resultat de la campanya Quins llibres t’agradaria tindre a la Biblioteca? que s’inicia a principis de març de cada any, amb una durada d’un mes per a sol•licitar material. De totes les peticions rebudes es fa una tria. L’any 2012 es van adquirir prop de 400 llibres, la major part novel•les, llibres de poesia i assajos. És un material diferent al que la Biblioteca adquireix durant la resta de l’any (llibres i revistes científiques i fons per a docència). Al llarg de tots aquest anys, amb l’adquisició de novel•les, poesia, pel•lícules, guies de viatge... s’ha creat una secció molt important en la Biblioteca que per les estadístiques de què disposem és molt utilitzada pels usuaris. Un altre acte que té lloc també el 23 d’abril i que organitza la Biblioteca de l’UJI és la conferència-xarrada d’un escriptor o escriptora de renom. Han estat entre nosaltres Manuel Vicent, Alicia Giménez Barlett, Santiago Posteguillo, Miguel Ángel Villena o Susana Fortes, i l’any 2012, Ian Gibson.

Al llibre en suport paper, en els últims anys, li ha aparegut un competidor que és el digital, que li va guanyant terreny i que ocupa cada vegada més percentatge de quota de mercat. Aquest canvi està produint-se des de fa algun temps i en alguns països més que en altres. En el cas espanyol, segons dades de l’agencia del ISBN (International Standard Book Number), l’any 2012 es van publicar a Espanya 88.349 títols, dels quals 20.079 foren en format digital. Si aquesta xifra la comparàrem amb l’any 2011, hi veuríem un augment del 13% més.

El que sí que podem dir és que les enciclopèdies en suport paper han desaparegut pràcticament: la Wikipèdia les ha desplaçat. També podem constatar que la major part de les revistes científiques i els manuals estan pràcticament en suport digital. El que vol l’usuari és la comoditat, la rapidesa i la facilitat per a trobar el material o la informació. En aquest aspecte, s’ha produït en els últims anys una revolució en la forma d’accedir a la informació, amb dispositius com els lectors de llibres electrònics (e-readers) i encara més les tauletes (tablets), per la gran quantitat i varietats de models i preus, cada vegada més baixos, i que en alguns casos són regals d’entitats bancàries. De fet, en aquests últims anys, s’han popularitzat molt més aquests dispositius per a accedir a la informació, per la facilitat en l’ús o per la mobilitat que et permeten aquests instruments. Tot són avantatges. Davant aquesta situació, entre el llibre en paper i el digital la polèmica està servida: per a alguns el paper continuarà en convivència amb el digital, i per a altres el paper desapareixerà i només hi haurà el material digital.

En aquest moment, estem en un període de convivència entre el suport digital i el convencional (paper). Tot no està en internet. Prova d’això són les dades que ens proporciona el Consorci de Biblioteques Universitàries Catalanes (CBUC) mitjançant el servei instaurat, fa poc, del Préstec Unificat Consorciat (PUC), que permet facilitar o prestar documents d’una universitat a una altra sense intermediaris, com si fos en la mateixa biblioteca. L’any 2012 es van realitzar 93.194 transaccions de préstec i renovacions. Si aquesta xifra la comparem amb les dades del 2010, en què es van realitzar 30.436 préstecs mitjançant el PUC, veiem un augment del 60% el 2012 respecte al 2010. Això ens indica que el personal docent i investigador de les universitats i l’estudiantat encara continuen utilitzant llibres en suport paper.

La informació en paper continuarà, ja que hi ha una generació que ha viscut amb aquest model i, com diu Natalie Nougayrède, la nova directora de Le Monde, “Jo crec que el paper no desapareixerà, però cal pensar molt bé què facilitem al lector perquè no gaste 1,80 € en un diari quan ha rebut ja un cert nombre d’informacions el dia anterior”.

El 23 d’abril és una data consolidada i acceptada com el Dia Internacional del Llibre. Són moltes les iniciatives per a fomentar la lectura aquest dia, que van des de descomptes en els preus dels llibres als clients, fins al lliurament de premis literaris o iniciatives de lectures públiques d’obres clàssiques. La resposta dels ciutadans és molt destacada; es nota en les compres i en la participació en tots els actes que es realitzen al voltant de la cultura i el món del llibre. Podem concloure que, malgrat les novetats i la incorporació de nous dispositius, encara l’anomenem llibre, tant en paper com en digital. H

*Director de la Biblioteca UJI